113: El Poble Espanyol de Barcelona s’havia de dir Iberona

Finalment, sembla que aquest cop va de debò i les quatre columnes de Puig i Cadafalch es tornaran a aixecar, més de 80 anys després del seu enderrocament, en el seu emplaçament original. No ha estat fàcil convèncer l’Ajuntament de Barcelona. Han calgut més de quinze anys de lluita ciutadana encapçalada per la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans per aconseguir, primer, que l’Ajuntament acceptés la restitució de les columnes i, després, que descartés situar-les en els llocs més inversemblants, com la plaça Cerdà o, amagades, a la mateixa falda de Montjuïc.

La dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930) va dur a terme una política sistemàtica d’anorreament de la cultura catalana a tots els nivells, fins i tot en els més simbòlics, com era el cas de les quatre columnes, que es van fer desaparèixer per tal d’evitar que un element de clara simbologia catalanista ocupés un espai central del recinte que s’esperava que visitessin centenars de milers de persones. Les columnes, obra de l’arquitecte Puig i Cadafalch, havien estat aixecades el 1919 i constituïen un dels referents principals d’un elaborat projecte urbanístic i simbòlic ideat per exaltar l’obra de modernització i de reconstrucció nacional que duia a terme la Mancomunitat de Catalunya i que havia de culminar amb la celebració d’una nova exposició internacional.

La celebració de l’exposició s’havia anat ajornant per diversos motius. L’adveniment de la dictadura, no només va comportar un nou ajornament, sinó que va significar l’espanyolització del projecte, la direcció del qual va ser atorgada al marquès de Foronda, insigne agent de la dictadura, el record del qual la ciutat homenatja sense recança amb un carrer al Carmel i una plaça, precisament al darrere d’on hi havien les columnes de Puig i Cadafalch que tant han costat de restituir.

Arquitectònicament, l’assumpció del projecte de l’Exposició Internacional per part de la dictadura, va tenir com a conseqüència el relegament d’uns postulats noucentistes moderns i el triomf d’un historicisme espanyolista i carrincló prou evident encara en els edificis que han perviscut. Simbòlicament, a banda de l’enderrocament de les columnes, també va tenir altres repercussions que, tot i passar més desapercebudes no són menys importants, ja que mostren clarament els objectius més profunds del règim dictatorial: el canvi de nom de la plaça on hi havia les columnes que avui s’anomena de Carles Buïgas i que, curiosament, es deia plaça d’Amèrica i que va passar a dir-se plaça de la Font Màgica, el bateig de la porta d’entrada al recinte com a plaça d’Espanya i el canvi de nom del que avui coneixem com a Poble Espanyol però que s’havia de dir Iberona com a homenatge als primers pobladors de les terres catalanes.

Armand Sanmamed