114: L’antecedent català del Cantar del Mio Cid

Tots hem sentit a parlar, en alguna ocasió, de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid (1043-1099) el famós guerrer castellà i figura llegendària de la reconquesta espanyola. La biografia del Cid, farcida de episodis relacionats amb Catalunya (massa per no despertar sospites) i de la qual tractarem en posteriors articles, va inspirar el no menys famós Cantar del Mio Cid, poema de més de 3700 versos que explica, en tres parts, l’últim període de la vida de l’heroi, des del seu desterrament fins al projecte de casament de les seves filles amb els infants de Navarra i d’Aragó, segons la versió del poema, la redacció del qual se situa entre el 1195 o 1207, segons la majoria d’autors. L’insigne historiador nacionalista espanyol Ramón Menéndez Pidal, un dels grans estudiosos del poema i “elaborador” de la història medieval peninsular, va donar la data de 1307 adduint l’existència d’una tercera C en la data del manuscrit, argument que s’ha demostrat fals.

La validesa d’una data força posterior als fets que narra el poema la corroboraria, entre d’altres, el fet que en el poema s’esmentin els infants de Navarra i Aragó com a esposos de les filles del Cid, quan, en el cas de Maria Roderic, el matrimoni va ser arranjat amb Ramon Berenguer III el 1098, comte i no pas infant i de Barcelona, Girona i Osona i no pas d’Aragó. Recordem que la unió/absorció d’Aragó es produiria durant el regnat del fill d’aquest, Ramon Berenguer IV, l’any 1137. Per tant, el poema, tal i com ens és conegut, se situaria en un context històric posterior, amb uns referents polítics diferents als contemporanis dels fets.

Com la cronologia del poema, també ha estat molt controvertida la determinació de l’autoria del poema. En l’única còpia conservada anterior al segle XIV, la de 1207, apareix el nom de Per Abbat el qual, per a alguns investigadors hauria estat l’autor del poema. Actualment, hi ha unanimitat a l’hora de considerar que Per Abbat hauria estat, tan sols, un copista i que l’obra, tot i que podria haver estat fixada per un únic autor, hauria estat el fruit d’un procés d’elaboració llarg i complex l’origen del qual, segurament, hauríem de buscar en terres catalanes.

Efectivament, el text més antic dedicat al Cid és un poema escrit en llatí a finals del segle XI i que es conserva, de manera incompleta, en un manuscrit del monestir de Ripoll anomenat Carmen Campidoctoris, que explica les gestes del Cid fins al setge d’Almenar del 1082, quan va derrotar i va fer presoner, momentàniament, el comte Berenguer Ramon II, el Fraticida. S’han donat diverses hipòtesis sobre l’autor i la data de composició del Carmen Campidoctoris: des d’un mossarab català fins a algun enemic polític del comte Berenguer Ramon, hipòtesi que se sustenta en el fet que el poema fa referència a l’enfrontament polític entre els dos personatges i del qual el comte no va sortir gaire airós.

Segons el llatinista i romanista, recentment traspassat, Joan Bastardas, el Carmen Campidoctoris hauria estat escrit, en vida de l’heroi, a València per un eclesiàstic català de fora del comtat de Barcelona, probablement format a la Seu d’Urgell.

Armand Sanmamed