Restauració de la tomba de Pere II el Gran

Dijous 26 de novembre de 2009, la Generalitat ha informat al públic de l'exhumació i estudi de la tomba del rei Pere II al monastir de Santes Creus. Gràcies al seu perfecte estat de conservació, aquesta tomba oferirà informació molt valuosa sobre les característiques del monarca i la seva època.

AVUI. 27 de novembre de 2009

El govern promou l'exhumació de l'únic enterrament reial medieval català que mai no ha estat profanat

Pere el Gran sortirà de la tomba

Ignasi Aragay

El nostre Tutankhamon és Pere el Gran -el seu cos també va ser momificat-, fill de Jaume I el Conqueridor i l'únic membre de la reialesa medieval catalana del qual es conserven intactes les restes. L'estudi d'aquestes restes permetrà, un cop definit el seu ADN, el seguiment genètic de tota la nissaga i s'espera que aporti molta informació històrica.

"Tindrem un ADN amb DNI", diu la coordinadora del projecte, Marina Miquel, segons la qual, a partir d'aquí, es podran estudiar els altres enterraments de la monarquia catalana, dispersos principalment entre els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, situats tots en un radi de 40 quilòmetres. "Potser hauríem de començar a parlar d'una ruta reial en lloc de ruta del Cister", fa notar el director del museu, Agustí Alcoberro, segons el qual l'operació de recerca que ja està en marxa té una importància europea, atès que la majoria de tombes medievals dels monarques continentals han estat profanades en un moment o altre de la història, o van ser obertes quan no existien tècniques com les actuals. Aquest és el cas, per exemple, dels reis castellans enterrats al monestir de Las Huelgas (Burgos), estudiats als anys 40 del segle XX a instàncies del nacionalcatolicisme franquista.

Una tasca col·lectiva

La tasca que ara s'inicia a Santes Creus inclourà la participació de quatre equips formats per historiadors, arqueòlegs, restauradors, enginyers, arquitectes, físics, químics i altres especialistes, i té "un pressupost màxim de 700.000 euros", segons va detallar el conseller de Cultura, que espera que el cost sigui més baix. Malgrat la importància de la tasca, el departament no està per a grans despeses.

Una operació feta amb secretisme

L'exhumació i estudi de la tomba de Pere el Gran s'ha mantingut durant mesos en el més estricte secret. Fins dimarts no en va ser informat el president de la Generalitat, José Montilla, i el delegat del govern català a Tarragona, Xavier Sabaté -ahir visiblement molest-, no va ser avisat fins dimecres a la nit. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, no va donar el vistiplau per fer pública la notícia fins a tenir totes les garanties científiques d'èxit.

Per què s'ha conservat intacta?

A diferència de la resta de membres de la nissaga reial catalana, l'enterrament de Pere II no ha estat saquejat durant set segles per tres factors: a causa de la banyera d'origen romà, feta amb pedra porfírica d'Egipte, que conté el sarcòfag; gràcies a la pesadíssima llosa (900 quilos) que el segella, i en tercer lloc perquè el monestir de Santes Creus va patir un període d'abandonament molt breu després de la desamortització de Mendizábal (1835).

La possible reconstrucció facial

Les anàlisis d'ADN de les restes del monarca permetran fer la reconstrucció facial del rei, saber les malalties que va patir, la seva dieta alimentària o les causes de la seva mort. A més, a partir d'aquest estudi es podrà fer el seguiment genètic de tota la nissaga reial catalana i, per exemple, saber si cap dels cranis de la tomba de Jaume I al monestir de Poblet és autèntic. En cas que sí, també es podria fer la reconstrucció facial del Conqueridor, pare de Pere II.

La incògnita de l'aixovar

A partir de la videoendoscòpia practicada, encara hi ha pocs indicis per dilucidar quin tipus d'aixovar pot acompanyar les restes de Pere el Gran. S'aprecia un teixit que recobreix el cos i el que podria ser un coixí on recolza el cap. No és clar, en canvi, si el cap du alguna mena de casc. En qualsevol cas, tot el que aparegui, i en funció del seu estat, serà dipositat i exposat, un cop restaurat, al Museu d'Història de Catalunya, del qual depèn Santes Creus.

Embalsamat i amb tractament imperial

El panteó reial de Santes Creus és una obra artística cabdal de propaganda política de la Corona d'Aragó. A banda dels papes i alguns sobirans sicilians dels Hohenstaufen, és l'únic que disposa d'una tomba de tipus imperial, coronada per un templet com si es tractés d'una catedral en miniatura. L'embalsamament, tot i estar mal vist pel Vaticà, va ser habitual en la reialesa medieval i en el cas de Pere II potser l'hi va fer el seu metge, Arnau de Vilanova.

TELEVISIÓ DE CATALUNYA. CANAL 3-24

El dia 26 de novembre de 2009, Televisió de Catalunya va oferir, a través del canal 3-24, un especial informatiu molt interessant sobre el projecte de restauració de la tomba del monarca català al monestir de Santes Creus. En aquest programa, el presentador Jordi Eroles parla amb una de les responsables del projecte, Marina Miquel, cap de l'àrea de Gestió de Monuments del Museu d'Història de Catalunya. La càrrega del video és lenta però val la pena esperar uns moments: