GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Cloenda de l

Cloenda de l'XIè Congrés d'Història de Barcelona: Barcelona, ciutat en àuge als segles XVI i XVII


Els dies 1, 2 i 3 de desembre de 2009 ha tingut lloc l'XIè Congrés d'Història de Barcelona. Aquest Congrés va iniciar-se l'any 1892 i recull les aportacions d'investigadors sobre diferents temes relacionats amb la història de la capital catalana. D'ençà 1993, el Congrés té una periodicitat biennal.
 
En aquests enllaços trobareu la documentació d'aquest Congrés: ponències, comunicacions i presentació.
 
D'entre totes les comunicacions, ens interessa destacar l'aportació del catedràtic d’Història moderna a la Universitat de Girona  Xavier Torres Sans que, amb el títol La durabilitat d’una capital política, Barcelona 1479-1714, argumenta en contra de la tesi clàssica que converteix la Barcelona dels segles XVI i XVII en una ciutat decadent. Ho va ser des del punt de vista polític en tant que Felip II va instaurar la capital del seu imperi a Madrid, però en cap cas no ho va ser des del punt de vista econòmic, social, artístic, etc.
 
Aquest és el resum de la seva intervenció:
  
   
L’objecte d’aquesta ponència es pot definir com l’anàlisi d’una capitalitat sense capital. Els canvis geopolítics del període –des de la unió de les corones de Castella i d’Aragó fins a la inserció del Principat de Catalunya en la monarquia composta i transcontinental de la Casa d’Àustria– allunyaren de Barcelona el centre de gravetat  polític, però l’antiga ciutat comtal no va perdre protagonisme ni influència  en el decurs dels segles  XVI i XVII. En la xarxa de poders locals, el Consell de Cent –cal remarcar-ho– no va ser eclipsat ni per la cancelleria reial ni per una  Diputació inequívocament en auge. De portes enfora, la preeminència barcelonina  no va ser pas menys notòria, sobretot en èpoques de conflictivitat política i bèl·lica.  En tots dos casos, Barcelona va ser tot sovint Catalunya.  En primer lloc, volem explorar alguns dels factors locals que van fer possible una  “durabilitat” semblant, i assenyaladament, aquells d’índole “immaterial” o simbòlica  que no han estat encara gaire estudiats.  I en segon lloc, a propòsit de la projecció exterior de la capital catalana, volem  posar l’èmfasi en la natura –o en la revisió– de l’anomenat absolutisme i en el paper  de la guerra –tampoc no gaire subratllat fins ara– a l’hora de bastir xarxes polítiques  informals o transterritorials: una forma de preservar –almenys fins a la fi de la guerra  de Successió– la “capitalitat sense capital” de la Barcelona moderna.         
  
 
     
 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici