En la seva edició del dia 3 de desembre de 2009, Ernest Alós publica un article al Periódico amb el títol Els últims estudis redibuixen el paisatge urbà de l’antiga Bàrcino. Us oferim el text en qüestió:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els últims estudis redibuixen el paisatge urbà de l’antiga Bàrcino

 

• Un equip de la URV sosté que la façana de mar tenia termes en comptes d’un ‘castellum’

• Els experts defineixen una urbs amb suburbis extramurs i monuments desproporcionats
 

 

Una ciutat tancada en unes potents muralles, aixecada enmig d’un pla agrícola i amb una fortificació (castellum) sobresortint de cara al mar. Aquesta és la imatge simplificada de la Bàrcino romana que es pot veure a les làmines divulgatives que aviat quedaran obsoletes. L’11è Congrés d’Història de Barcelona, que se celebra aquesta setmana, ha posat en comú les noves aportacions acadèmiques que estan redibuixant la imatge de la colònia fundada sota August i que el director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca, està disposat a començar a divulgar: un centre amb una muralla cívica simbòlica, amb espais públics exagerats per l’escala de la ciutat, uns suburbis extramurs tan extensos com el mateix recinte emmurallat i un ager que arribaria fins a Martorell travessat per camins i dividit en parcel·les agrícoles regulars (una aportació recent de J. M. Palet) que organitzarien el territori fins al punt de deixar empremta en el paisatge i prefigurar el futur Pla Cerdà.

 

 

 

 

Ricardo Mar, investigador del Seminari de Topografia Antiga (Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ha presentat en el congrés organitzat per l’Arxiu Històric de la Ciutat les aportacions més vistoses, a partir del treball de modelat de la ciutat que ha iniciat el seu equip. Sobretot, la reconstrucció hipotètica de la monumental porta de mar, a l’actual carrer Regomir, i de les dues illes que se situarien darrere el temple d’August, així com la reinterpretació del presumpte castellum, que passaria a ser unes respectables termes públiques del suburbi marítim adossat a les muralles al segle I, amb façana al camí d’accés a la ciutat des del port. La muralla només les englobaria al segle IV, i formaria part d’aquest segon cinturó la torre trobada el 2004 a Regomir, que havia fet pensar en una estranya disposició en angle del portal principal de Bàrcino.

OSTENTACIÓ COLONIAL

 

Les hipòtesis del seminari de Mar no només tenen efectes plàstics. Deixen encara més clar, assegura, que «l’equipament públic és desproporcionat, correspondria a una ciutat de 40 hectàrees, no de 10. Podria explicar-se pels objectius de representativitat i imatge pública d’una elit de terratinents pròspera pel seu principal recurs, l’exportació del vi laietà». I orgullosa de la seva condició de colònia, compartida només a la regió amb Tàrraco. «S’està començant a definir un projecte teòric de com seria la fundació de la ciutat», opina sobre els debats del congrés l’arqueòleg del Museu d’Història de Barcelona Ferran Puig. I aquesta seria més regular en el seu origen del que es creia. I el seu desenvolupament, molt més dinàmic. Una altra nova aportació al congrés ha estat la d’Eduard Riu-Barrera, del servei de Patrimoni de la Generalitat, que ha ofert una altra interpretació de la construcció d’una potent muralla al segle IV. Aquesta no seria l’expressió d’una Barcelona amb iniciativa, autònoma i potent, disposada a sobreviure a les invasions bàrbares, sinó la imposició del poder imperial que va arrasar suburbis i monuments funeraris de les grans famílies –una cosa així com l’edificació de la Ciutadella– al fortificar la regió que controlaven el pas dels Pirineus.
 

Les muralles en què es va tancar Bàrcino la van ajudar a sobreviure a la dislocació de l’imperi, a diferència de Tarragona: però el motiu principal seria sobretot la seva escala local, més adaptada a uns temps en què les capitals provincials ja no tenien sentit.
 

En l’origen d’aquesta nova imatge de la ciutat també hi ha d’entrar en joc el nucli comercial situat a Montjuïc, al port obert a l’estuari (avui delta) del Llobregat: un possible nucli d’origen iber, actiu durant la República i al qual probablement li correspondria el topònim de Barkeno que després es transmetria a la colònia Bàrcino fundada sota August a l’altre costat de Montjuïc. Una comunicació de David Asensio, Xabier Cela, Carme i Maria Teresa Miró i Emili Revilla ha destacat el paper de Barkeno com a centre comercial de l’eix del Llobregat, a la frontera entre laietans i cesetans, encara en la primera fase de la romanització.

 

 

Accés al text publicat al Periódico