GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Amb motiu de l

Amb motiu de l'estrena del documental "Garbo l'home que va salvar el món", recuperem el Qui és núm 8


 
Malgrat que els tràilers de publicitat distribuïts per molts cinemes de Barcelona el presenten com l'espia espanyol que va enganyar Hitler, Joan Pujol "Garbo" era català. Nascut a Barcelona l'any 1912, l'any 1942 aconsegueix persuadir els alemanys que era un nazi convençut que vivia a Londres on havia crear una eficaç xarxa d'espies que treballaven per al Tercer Reich. En realitat, però, vivia a Lisboa, la xarxa era del tot fictícia i treballava per als serveis d'intel·ligència britànics.

Pujol, gràcies a la confiança que s'havia sabut guanyar en els cercles més alts de l'espionatge alemany, va jugar un paper clau en l'èxit de l’operació Fortitude, operació de distracció que tenia com a objectiu enganyar els alemanys sobre el lloc i el moment en què es produiria la invasió de Normandia (operació Overlord). La informació falsa que va subministrar Pujol als serveis d’intel·ligència alemanys va ajudar a persuadir Hitler que l’atac principal tindria lloc al Pas de Calais. Convençut de la veracitat de les informacions de Garbo, l’alt comandament alemany va traslladar cap a aquest punt tropes estacionades a Normandia, fet que va ajudar a l’èxit aliat del Dia D.

Irònicament, la reputació de Garbo entre els alemanys va augmentar amb l'afer del Dia D. El 29 de juliol de 1944 era informat que se li havia atorgat la Creu de Ferro pel Führer, pels seus "serveis extraordinaris" a Alemanya.

Que Pujol no va ser mai un mercenari com és el cas de molts agents dobles, ho demostra el fet que els diners que rebia dels alemanys per al manteniment de la seva xarxa inexistent d'espies no se'ls quedava sinó que els entregava íntegrament als britànics. De manera que els mateixos nazis finançaven, sense saber-ho, una organització que tenia com a objectiu aconseguir la seva derrota.

Joan Pujol ha estat, sens dubte, el català que més influència ha tingut en la història del segle XX. Sense la seva habilitat, el desembarcament de Normandia hauria estat, segurament, un fracàs, les conseqüències del qual haurien capgirat el futur d’Europa i del món.
 
 
Enllaç a la notícia a Time Out Barcelona
 
 
A continuació us oferim un petit reportatge sobre la pel·lícula publicat el dia 4 de desembre per Si es.tv:
 
 

 
 
 
El diari AVUI també se n'ha fet ressò el dia 7 de desembre:
 

Un 'thriller' documental refà la història de Garbo, l'agent secret català que va enganyar els nazis i va fer possible l'èxit aliat a Normandia

L'espia autodidacte

Ignasi Aragay
És el cas més atípic i genial de la història del contraespionatge. Un espia autodidacte i free lance, que no actuava per diners ni per patriotisme ni per cap tipus de revenja familiar. Un idealista ingenu. Un català, en fi. La història de Joan Pujol Garcia, àlies Garbo, és ara objecte d'un thriller documental escrit, dirigit i produït per Edmon Roch, ja a la cartellera, avalat amb el segon premi al prestigiós festival de documentals d'Amsterdam. Fruit de cinc anys de recerca, el film compta, entre d'altres, amb el testimoni de Nigel West, l'escriptor anglès de novel·les d'espies que el 1984 va localitzar a Veneçuela Joan Pujol, a qui es donava per mort des del 1949.
 
Les altres veus de Garbo, el espia són l'oficial d'intel·ligència britànic de l'MI5 Mark Seaman, el periodista Xavier Vinader, l'espia nord-americana Aline Griffith i les dues famílies de Pujol (la d'aquí i la veneçolana). Edmon Roch i el seu equip van enregistrar 600 hores d'entrevistes, van rodar durant tres mesos i van viatjar a Londres, Berlín, Caracas i Lisboa. Les explicacions d'aquests testimonis, que no compten amb el suport de cap veu en off, estan trufades d'imatges de la propaganda aliada i nazi durant la Segona Guerra Mundial, i de retalls de pel·lícules d'època. Tot plegat conforma un original i trepidant puzle narratiu, que aproxima l'enigmàtica figura del protagonista a l'espectador. Surts del cine amb ganes de saber més coses: quan acaba la cinta, d'una hora i mitja, coneixes a grans trets la increïble aventura de l'espia més important de la Segona Guerra Mundial, l'home que va aconseguir enganyar els nazis durant tot el conflicte, la intervenció del qual va ser decisiva per garantir l'èxit del desembarcament aliat de Normandia. El que no coneixes tant és qui era realment Joan Pujol, que per poc no s'endú el seu secret a la tomba.
"Era fill d'una família de la burgesia catalana de l'Eixample, catòlica i apolítica, gent d'ordre i de pau. El pare, que havia viscut la Setmana Tràgica, va inculcar als fills la defensa de la democràcia per sobre de tot extremisme", resumeix Edmon Roch, que en bona mesura s'ha basat en el llibre Garbo, l'espia català que va derrotar Hitler (Destino, 2004), de Javier Juárez.

Dues guerres, dues vides

Tot el que fa referència a aquest home compta el doble. Va lluitar en dues guerres, l'espanyola -primer es va amagar en un pis de Barcelona, després va intentar fugir i al final va anar al front de l'Ebre, on es va passar als franquistes- i la mundial. En totes dues ho va fer en els dos bàndols i mai va disparar ni un tret: era pacifista. Va ser espia per als nazis (Arabel) i per als anglesos (Garbo), guardonat amb la Creu de Ferro del III Reich i amb l'Orde de l'Imperi Britànic. Però no en va recollir cap, perquè al final de la contesa es va esfumar, simulant la seva mort. Va tenir dues famílies que no van saber l'una de l'altra fins que el 1984 va sortir de l'anonimat, un cop localitzat per Nigel West. Fins a la seva mort el 1988 va gaudir d'una certa popularitat i a Catalunya va ser rebut pel president Jordi Pujol i entrevistat a la tele per Josep M. Espinàs, i va fer memòria amb Xavier Vinader.

El seu engany als nazis va ser tan gran, que van seguir creient-se'l després de Normandia. Garbo havia creat una xarxa de 27 espies sota el seu control, suposadament al servei de Hitler... però tots eren ficticis! Mai el van descobrir. Karl Erich Kuhlenthal, el seu controlador nazi, va morir als anys 70 convençut que havia estat el seu millor espia. A Alemanya segueix sent desconegut, com va poder comprovar Edmon Roch quan, a Amsterdam, quatre experts d'aquest país en documentals de la II Guerra Mundial no es creien que es tractés d'un personatge real. Sí, i de pel·lícula.

 
 
 
Armand Sanmamed
7 de desembre de 2009


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici