68: Francesc Salvà i Campillo, inventor del telègraf elèctric

La Il·lustració és un moviment poc estudiat i valorat a Catalunya. Segurament, perquè les conseqüències de la guerra de Successió i la repressió posterior han enfosquit la memòria d’aquell moviment racionalista i de la resta del segle XVIII a Catalunya. Més enllà de la figura d’Antoni de Capmany que, des del seu historicisme i·lustrat, va posar les bases de la Renaixença posterior, pocs noms han transcendit els estudis especialitzats. Sens dubte, entre els que ho merexerien caldria destacar, en primeríssim lloc, el del metge, físic i meteoròleg Francesc Salvà i Campillo, prototipus del científic il·lustrat català.

Nascut a Barcelona el 1751, va començar els seus estudis al Col·legi Episcopal de Barcelona. Va fer els estudis universitaris a València, Osca -on es va llicenciar- i a Tolosa de Llenguadoc, on es va doctorar. La seva figura s’emmarca en la gran tradició mèdica catalana que des d’Arnau de Vilanova fins a Josep Trueta ha donat grans noms al desenvolupament d’aquesta disciplina científica a nivell mundial.

En la línia dels grans metges catalans de totes les èpoques, Salvà sempre va tenir un compromís clar amb el país, que en el seu cas es va concretar en un doble vessant. Per una banda, el seu esforç per retornar a Barcelona la possibilitat de formar metges, perduda després de la guerra de Successió, i que va culminar amb la creació d’una càtedra de clínica de la qual va ser el primer titular, com a pas previ a l’establiment d’una gran facultat de medicina. I, per altra banda, per la seva preocupació per la utilitat pràctica de la medicina i, en conseqüència, pel seu interès per la medicina social. En aquest sentit, destaca la seva vocació per l’higienisme i la salut pública. Defensor de la difusió de la vacunació contra la verola, els seus treballs sobre diverses malaties, especialment la febre groga, van donar-li un gran reconeixement internacional.

Tanmateix, no va ser la seva feina com a metge sinó les seves aportacions en el camp de la física les que li van atorgar un lloc destacat en la història de la ciència. En concret, com a precursor de la telegrafia elèctrica de la qual va posar les bases en el seu estudi “La electricidad aplicada a la telegrafia” presentat, el 1795, a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Art de Barcelona. Les seves experiències que va anar acumulant al seu del carrer Petritxol li van permetre presentar, el 1804, aportacions innovadores respecte a qualsevol sistema anterior: l’ús de l’electricitat dinàmica proporcionada per una pila voltàica i l’ús de receptors d’origen electroquímic basats en la descomposició  de l’aigua per electròlisi. Un disseny seu del 1804 va inspirar un dels primers telègrafs electroquímics reeixits, el del físic i inventor alemany Samuel Thomas von Sömmering, l’any 1809. Les aportacions de Salvà que, fins i tot, avançaven diversos aspectes de la telegrafia sense fils o dels cables submarins li van valer el reconeixement del pare de la radio i les telecomunicacions sense fils Guglielmo Marconi com a precursor de la telegrafia elèctrica.

Salvà va ser un home de múltiples interessos, entre els quals destaquen la navegació aerostàtica (va participar en l’enlairament dels primers globus aerostàtics de l’estat espanyol, l’any 1784 a Barcelona), la navegació submarina (el seu Vaixell-Peix es va avançar mig segle a Monturiol, tot i que no va poder solucionar el problema de subministrament d’aire a l’interior del vehicle) o la meteorologia (va ser autor de la sèrie meteorològica més antiga de l’estat espanyol).