GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
La Generalitat de Catalunya celebra el seu 650è aniversari

La Generalitat de Catalunya celebra el seu 650è aniversari


El dia 19 de desembre de 2009 s'han complert 650 anys de la creació de la Generalitat de Catalunya. En aquell mateix dia de l’any 1359, la Cort General de Catalunya, reunida a Cervera pel rei Pere el Cerimoniós, va aprovar la constitució de l’anomenada Diputació del General, antecedent històric de l’actual Generalitat de Catalunya. El Govern català ha celebrat aquesta efemèride amb la màxima solemnitat amb diversos actes commemoratius presidits pel president José Montilla. El dia 18, el president va rebre de mans de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, 46 retrats de la col·lecció règia. L’acte central ha tingut lloc dissabte 19 de desembre al Palau, coincidint amb la data exacta de l’aniversari. I el dia 22, el Consell de Govern es reunirà al saló de Plens de l’Ajuntament de Cervera. 
 
 
 
 
Reproduïm l'article de El Punt:
   

Montilla reivindica els 650 anys de la Generalitat com a argument contra el TC

El president recorda que el terme nació de l'Estatut no és una dèria i amenaça de rebel·lar-se si els jutges el tomben

 
20/12/09 02:00 - Barcelona - Sergi Picazo Guillamot
 

El govern de José Montilla està disposat a aprofitar qualsevol oportunitat per defensar l'Estatut de 2006 davant d'una probable i imminent retallada per obra i gràcia del Tribunal Constitucional. L'acte de commemoració del 650è aniversari de la Generalitat de Catalunya era, per tant, l'excusa perfecta per llançar l'enèsim avís al poder judicial. Ahir tocava defensar la definició de Catalunya com a nació del preàmbul de l'Estatut. Montilla va recordar que «els 650 anys de la Generalitat justifiquen que Catalunya és una nació», que «ser una nació no és cap dèria» i que «Catalunya està disposada a rebel·lar-se quan se la nega com a nació». El president va reivindicar que els 650 anys de supervivència institucional «és un argument incontestable de la voluntat de voler ser».

El dia perfecte: just quan es complien 650 anys de la primera reunió de la Diputació del General a Cervera, antecedent històric de l'actual Generalitat. L'escenari més cerimoniós: l'imponent saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, rodejat de pintures de reis, papes i batalles catalanes. Aquest marc va servir a un president socialista –Montilla és el primer secretari del PSC– per fer una contundent reivindicació de la pervivència de la nació catalana davant la possibilitat que el TC obligui a treure el terme nació del preàmbul de l'Estatut. Montilla marca, així, el seu perfil propi i accentua el seu to més reivindicatiu just a menys d'un any per a les eleccions catalanes.

El primer i més cerimoniós dels actes de commemoració del 650è aniversari de la Generalitat va reunir ahir a Barcelona els membres del govern actual, l'expresident Jordi Pujol –Pasqual Maragall no hi va assistir per la defunció d'un familiar–, el president del Parlament, Ernest Benach, i els líders de tots els partits polítics. incloent-hi Alícia Sánchez-Camacho pel PP. A les segones i terceres files del saló Sant Jordi, hi havia uns 350 convidats escollits per a l'especial ocasió, entre empresaris, líders religiosos i alguns representants socials. El discurs de Montilla, per tant, tenia oients d'alt nivell i no va desaprofitar l'ocasió per mostrar el seu perfil més reivindicatiu respecte a l'Estat espanyol. Això sí, sense sobrepassar ni un pam el marc fixat per l'Estatut i la Constitució.

 

Democràcia i autogovern

Per a Montilla, «a Catalunya la democràcia equival a autogovern» amb l'únic límit que imposa el «respecte pel marc actual» autonòmic. És a dir, en paraules del mateix president: «En afirmar que som una nació simplement definim una realitat. Ens agrada poder-ho dir amb respecte pels pobles veïns amb els que compartim un projecte superior».

El cap del govern va teixir el fil que uniria, salvant les enormes diferències, els vells reclams de la Corona Catalanoaragonesa amb les contesses actuals. «És d'aquesta continuïtat històrica, d'aquesta voluntat d'autogovern, d'aquesta cultura i llengua mil·lenàries d'on sorgeixen els arguments per dir avui que som una nació», va recordar l'home que es va definir com el 128è president català. Montilla va subratllar que els 650 anys de Generalitat demostren que l'autogovern català «no és un accident històric». Tot i així, va voler deixar clar que «el referent medieval té poc a veure amb la Generalitat democràtica». Per exemple, la reunió dels 12 diputats pioners com a representants del rei Pere el Cerimoniós, l'església i els nobles d'aquell llunyà 19 de desembre de 1359 a Cervera no guarda cap vincle democràtic amb el retorn del proper dimarts a la capital de la Segarra de l'actual govern d'entesa.

 
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici