Mallorca celebra la seva diada, en commemoració de la conquesta de Jaume I

La batllessa de Palma, Aina Calvó, i tots regidors que formen part de l'ajuntament han participat aquest migdia en la col·locació de l'Estendard Reial de la Conquesta de Mallorca i de la Cimera del Rei Martí, en la cerimònia habitual que commemora la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I, l'endemà de la Diada de Mallorca. Les autoritats han col·locat l'Estendard al centre de la plaça de l'Ajuntament, la batllessa ha fet el discurs institucional (llegiu-lo íntegre) i seguidament han assistit a una missa a la catedral de Palma a càrrec del bisbe de Mallorca, Jesús Murgui. Posteriorment, s'ha fet la representació de la colcada i també la concessió d'honors i distincions de l'ajuntament de Palma.

L'ambient a la ciutat de Palma ha estat festiu tot el matí, i molta gent, tot i el fred i el vent que tornen a colpir les llles, ha sortit al carrer per seguir els actes. A més dels respresentants del consistori, hi han assitit la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, el portaveu parlamentari del Bloc, Biel Barceló, i el portaveu parlamentari del PP, Francesc Fiol, entre d'altres.

Concorreguda manifestació ahir amb motiu de la Diada de Mallorca

'Espanya i França són crisi. Decidim Països Catalans', aquest va ser el lema de la tradicional manifestació de la Diada de Mallorca que ahir a horabaixa va recórrer  els carrers de la ciutat. Convocada per la Plataforma 31-D, enguany la marxa va fer un èmfasi especial en el dret de decidir, en un moment en què al Principat hi ha hagut consultes sobre la independència, consultes que també comencen a considerar-se a les Illes.

La crisi econòmica i la corrupció política a les Illes, a més de la reclamació del dret de decidir, van ser presents en els lemes i les reivindicacions de la manifestació. La Plataforma 31-D diu: 'Cal que com a poble comencem a exercir el nostre dret a decidir. Un dret que ha de ser aplicat en el nostre dia a dia per decidir quin model de país volem (quines infraestructures, quina sanitat, quina educació, quin territori...), però també per exercir el nostre dret a independitzar-nos de l’estat espanyol. En definitiva, construir uns Països Catalans lliures. A través de la unitat i de la feina de tots ho aconseguirem'. El manifest de la plataforma el va llegir el periodista basc Ander Zurimendi. No hi va haver cap incident remarcable durant la manifestació, malgrat un important desplegament policíac.

Des del PSM-Entesa Nacionalista, Biel Barceló va destacar: 'En la diada d'enguany, més que altres anys, hi ha el dret de decidir com a rerefons'.

I Esquerra assegura que 'ara és més necessari que mai sortir al carrer' per reclamar, per exemple, un bon model de finançament o que es garanteixin les emissions de Televisió de Catalunya a les Illes. El president d'ERC-Illes, Joan Lladó, va ser present a la manifestació, acompanyat de Joan Puigcercós. Lladó va justificar la sortida d'ERC dels càrrecs que ocupava a les institucions balears. 'No tenim els càrrecs', va dir, 'però sí que tenim el passaport . Lladó va afegir que 'no volia ser el partit dels còmplices de la corrupció'. Puigcercós es va referir a la pròxima sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut. la sentència és intranscendent quan ja tenim un altre full de ruta, que marca un nou camí: hem d'amollar l'àncora de l'autonomisme i posar rumb cap a la independència', va dir.

Uns altres dels participants en la manifestació, aplegats en l'Esquerra Independentista, demanen d'anar més enllà del dret de decidir sobre la independència que fins ara s'ha plantejat: 'Veim amb preocupació que gent que s’anomena independentista plantegi ja de bon entrada la separació només d’una part del país', diuen en el seu manifest.