Mor l'historiador Pere Anguera

Pere Anguera (Reus, 1953) va morir ahir a causa d'un càncer de gola que l'afectava feia anys i que s'havia agreujat els darrers mesos. Amb ell la historiografia catalana perd un dels millors coneixedors de la bibliografia del segle XIX, un autor prolífic que ha destacat com a renovador dels estudis sobre el carlisme i per una contribució clau a la recerca dels orígens populars i plurals del catalanisme.

Els darrers temps, molt afectat per la llarga malaltia, es va dedicar, amb l'ajut inestimable de la seva companya, la també historiadora Mercè Costafreda, a enllestir l'obra en quatre volums Els orígens dels símbols nacionals de Catalunya, que publicarà Dalmau. "Crec que ha aguantat per acabar els textos que tenia pendents", va explicar ahir el seu editor, Rafael Català. Els dos primers títols, Les quatre barres: de bandera històrica a senyera nacional i 'Els segadors': com es crea un himne, sortiran en breu, i els altres dos (La nacionalització de la sardana i Sant Jordi, patró de Catalunya) no trigaran.

El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que com Anguera es va iniciar en política dins el socialisme independentista del PSAN, va recordar ahir "l'intel·lectual rigorós, el patriota de pedra picada i l'amic dels temps difícils". Per Carod, desapareix un autor que "sempre va combinar el rigor científic amb una visió nacional de la història", a la qual es va dedicar "en cos i ànima" i "sense abandonar mai el seu compromís cívic amb el país".

La seva mort va impactar ahir especialment a la seva ciutat natal, on va tenir un paper clau de dinamitzador cultural des del Centre de Lectura de Reus, que va presidir. De fet, una altra de les aportacions cabdals d'Anguera va consistir a donar rellevància científic des del món acadèmic a la història local, fet que el va portar a organitzar el III Congrés d'Història Local el 1995 i a dirigir els Plecs d'història local de L'Avenç entre el 1997 i el 2000. La capella ardent, instal·lada al saló de plens de l'Ajuntament, va rebre durant el vespre l'escalfor d'amics, familiars i autoritats. L'enterrament serà avui al migdia a l'església de Sant Pere. Anguera, que el 2007, ja malalt, havia rebut la Medalla de la Ciutat i que donarà nom a la pròxima biblioteca que es farà al municipi, deixa una extensa obra amb títols com Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995), El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional (1997), Els precedents del catalanisme (2000) o la monumental biografia del general Prim (2003).

Catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili des del 1992, ha estat, segons Jordi Casassas, "un intel·lectual de la història, no un manobre, un autor que pensava, que polemitzava, que discutia". Per Casassas, a més de la seva faceta de renovador dels estudis sobre el carlisme i d'investigador de les arrels populars i plurals del catalanisme, va contribuir al "policentrisme català" des de l'estudi del cas de Reus, segona ciutat del país durant el segle XIX. Per Josep M. Muñoz, cal destacar la seva dedicació "a superar la visió simplista d'un catalanisme d'origen exclusivament burgès". I, en la mateixa línia, Agustí Colomines va valorar la seva tasca per "indagar en el sentiment de catalanitat".