117: L’espasa Tisona, una espasa catalana

Segons la tradició històrica, la Tizona i la Colada eren les dues espases més famoses del famós guerrer Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid. Segons aquesta versió tradicional, el Cid hauria guanyat la Tizona al rei musulmà de València i, la Colada, al comte Ramon Berenguer II de Barcelona. El Cid les hauria regalades als seus gendres, els infants de Carrión, com a senyal d’acceptació a la família. Deshonrades les seves filles pels infants, Rodrigo Díaz de Vivar va recuperar les espases.

L’any 2007, la Junta de Castella i Lleó va adquirir una espasa anomenada Tizona , després de pagar un milió set-cents mil euros al seu propietari, el marquès de Falces. L’anomenada Colada ,es conserva a la Reial Armeria de Madrid. Hi ha seriosos dubtes que aquestes espases haguessin pertangut mai al Cid, fins i tot que siguin espases contemporànies.

Per començar, no tenim ni tan sols la certesa que hi hagués dues espases diferents. Segons l’historiador Ferran Juste, en realitat, només n’hi hauria hagut una: la Colada que, amb els anys, seria rebatejada com a Tizona.

El que sí és segur, és que l’espasa o espases estaven molt lligades al Casal de Barcelona. La Colada hauria arribat a mans del comte Berenguer Ramon II el Fraticida, com a part del tribut que els cordovesos pagaven als comtes catalans i que passaria a engruixir el tresor del Casal de Barcelona. Com a conseqüència de la derrota del comte Berenguer Ramon II  l’espasa hauria anat a parar a mans del Cid. En casar la seva filla, Maria Roderic de Vivar, amb el comte Ramon Berenguer III, l’any 1098, el Cid hauria retornat l'espasa al Casal de Barcelona. Ramon Berenguer III, en morir, la va llegar, amb la resta de les seves armes, als templers. La Colada acabaria al castell de Montsó, cedit als templers pel comte Ramon Berenguer IV l’any 1143, on quedaria custodiada, per un cavaller de nom Pere Tisó, motiu pel qual, seria coneguda com a Tisona. Jaume I, que va passar la seva infantesa confinat a Montsó sota la tutela del gran mestre del Temple Guillem de Mont-rodon, va veure l’espasa i, més endavant, l'hauria reclamat per a ell ja que la considerava una espasa de virtut, és a dir, una espasa forjada sota condicions astrològiques propícies i, per tant, amb propietats màgiques que feien invencible qui la portava. Com queda recollit al Llibre dels Fets: «E havíem nós aduyta una espaa de Monsó que havia nom Tisó, que era molt bona e aventurosa a aquels qui la portaven».

Martí de Riquer, al seu llibre L’arnés del cavaller (1968), identifica l’espasa Tisó de Jaume I i la Tizona del Cid eren la mateixa espasa. És a dir la Colada, rebatejada Tisó, seria la Tizona del Cid.

D’aquesta manera, l’espasa hauria tornat definitivament al tresor dels comtes de Barcelona. En tenim  constància, al testament de Pere el Cerimoniós, atorgat el 1370, on s’esmenten cinc de les seves espases:«quinque enses quorum unus vocatur Sancti Martini, alius de Vilardello, alius Tison et... alius Triveta, alius Clareta». Amb l’extinció del Casal de Barcelona, l'espasa passaria a la casa dels Trastàmara. Segons Juste, la darrera notícia de la Tisona és del 1502. Després se’n perdria el rastre definitivament.

Armand Sanmamed