118: Barcelona homenatja Felip V

És ben sabut de tothom l’odi que Felip V va mostrar sempre a Catalunya en general i a la seva capital, Barcelona, en particular.

La Guerra de Successió va acabar amb la victòria dels exèrcits francocastellans –sense els francesos, tingue-m’ho present, els castellans no ho haurien aconseguit- i la consegüent invasió de tots els territoris de la monarquia catalana.

Ja ho deien els romans: Vae victis, ai dels vençuts! La Generalitat va ser suprimida, les Constitucions de Catalunya anul·lades, les nostres lleis perseguides, el nostre idioma prohibit... por derecho de conquista. La repressió a Catalunya va ser extremadament brutal i despietada: milers de morts, d’execucions i de presoners; tortura, exili i impostos desorbitats.

Barcelona va ser especialment castigada: es va suprimir el Consell de Cent i la resta d’institucions ciutadanes, les banderes de la ciutat van ser cremades públicament. Les forces ocupants van arrasar una quarta part de la ciutat, el barri de Ribera, per construir-hi una nova fortalesa militar destinada a reprimir la ciutat en cas de revolta, la Ciutadella, reforçava, així, el castell de Montjuïc, a l’altra banda de la ciutat. Es calcula que unes 1700 famílies van ser desallotjades, sense cap compensació, per construir la màquina repressora.

En una ciutat normal, que conegués i respectés la seva història, el nom de Felip V seria sinònim de repugnància, fàstic i rebuig. Però això no passa a Barcelona. Al contrari, quan, fa uns anys, es van refer part dels vitralls de la magnífica i bellíssima església de Santa Maria del Mar, algú va tenir la pensada d’immortalitzar, entre la d’altres reis, la imatge de Felip V.

El vitrall en qüestió és fàcil de localitzar: entrant per la porta principal, a mà dreta, al costat de l’orgue. Curiosament (o, potser, no tant), a sobre del que queda de l’oblidada i maltractada tomba del nostre rei Pere IV, el Conestable de Portugal. La diferència en el tractament de la memòria de l’un i de l’altre ja és una mostra prou significativa de com la ciutat vol recordar el seu passat.

Però l’escarni assoleix el seu màxim nivell quan ens adonem que el vitrall va ser posat, justament, en una posició privilegiada des de la qual la imatge de Felip V sembla contemplar, satisfeta, el Fossar de les Moreres, sepultura col·lectiva de les seves víctimes: els centenars de ciutadans que, anònimament, van sacrificar les seves vides, l’11 de setembre de 1714, durant la darrera batalla per la defensa de Barcelona -la ciutat que Felip va odiar i maltractar- lluitant per la seves llibertats i per les llibertats de Catalunya.

Qui fos que va tenir la pensada, sabia perfectament què duia entre mans.

Carles Camp

19 de gener de 2009

118: Barcelona homenatja Felip V

Política de cookies