119: La Catalunya de l’any 1000, centre difusor de cultura a Europa

La Catalunya dels segles X i XI, terra de pas de mercaders i viatgers de tota mena entre el califat de Còrdova i l’imperi Franc, cruïlla on convergien visigots i francs cristians, musulmans i jueus, és el centre d’una gran activitat intel·lectual amb base en monestirs i catedrals. Fruit d’aquesta activitat, el nostre país esdevindrà un dels focus de difusió dels grans avenços científics de l’Europa del moment. 

Aquest ambient cultural va atreure erudits de tota Europa. El monjo Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II, per exemple, hi va venir a estudiar. Ell seria el divulgador a Europa dels coneixements que hi va rebre. Entre d’altres, de les xifres índies, que nosaltres coneixem com a aràbigues, i de l’astrolabi.

Els centres religiosos i monàstics catalans com Ripoll i, en menor mesura, Barcelona, Girona o Cuixà, a més de conservar la cultura llatina, es van fer ressò de la ciència dels àrabs i dels jueus en un moment en què aquesta pràcticament no havia arribat a Europa, tret, evidentment d’al-Andalus i d’alguns llocs del sud de la península Itàlica on es va recuperar una petita part de la cultura grega.

Els benedictins de Ripoll van posseir una de les primeres biblioteques de què es té coneixement durant l’edat mitjana. A través de Ripoll es reintroduïa a Europa una part de l’antiga tradició científica grega preservada pels musulmans d’Al-Andalus. A Ripoll, es tradueixen de l’àrab tractats d’astronomia i cosmografia. El monestir d’Albelda, a la vall de l’Ebre, és un altre dels centres de referència quant a la introducció dels numerals aràbics a Europa. Els contactes entre Albelda i Ripoll estan documentats. Se sap que el 977, el monjo d'Albelda Vigila és present en la cerimònia de dedicació de l'església del monestir de Ripoll.

També hi ha un acord general sobre l’origen català dels primers tractats –ja siguin traduccions o no- referits a la construcció i l’ús de l’astrolabi. Precisament, aquest instrument, d’antuvi més relacionat amb l’astrologia, però amb un vessant nàutic inqüestionable -el càlcul de les latituds- està molt vinculat amb Catalunya. L’astrolabi més antic d’Europa és català: construït al s. X segons el meridià de Barcelona, se n’atribueix l’autoria a Sunifred Llobet, ardiaca i arxiprest de Barcelona. Actualment, es conserva a l’Institut du Monde Arabe de París.