Editorial Febrer 2010: Pere II i la caverna espanyolista

Novembre passat, la Generalitat informava de la investigació que s’estava duent a terme a partir de les restes del rei Pere II, enterrat a Santes Creus. La notícia va tenir un fort impacte popular a casa nostra, gràcies al ressò, malauradament poc habitual, que els mitjans de comunicació catalans, amb la Televisió de Catalunya al capdavant, van donar a un tema relacionat amb la història del país.

A Espanya la notícia es va convertir en un terratrèmol que va sacsejar la caverna mediàtica i política espanyolista, indignada pel barroer intent –un més- del nacionalisme català de falsificar la història. Amb quins arguments aquesta vegada. Doncs, inventant un rei i un estat que no havien existit mai: Pere II i la confederació catalanoargonesa. L’alarma es va estendre de seguida entre historiadors, periodistes i polítics que es van afanyar a protegir la població indefensa d’una malaltia tan pertinaç com mortal. Es van aplicar totes les mesures del pla d’emergència contra el nacionalisme català desfermat i sense control (tot i que, per sort, no es va haver d’activar el d’evacuació). Es va crear un grup preventiu a Facebook per conscienciar els incauts de les mesures profilàctiques més adients en casos greus com aquests. L’angoixa va arribar, fins i tot, a les Corts espanyoles i va obligar el president de Radio Televisión Española, les emisores de la qual, irresponsablement, havien ajudat a propagar el virus.

Com que no voldríem que penséssiu que frivolitzem amb aquesta mena de qüestions i que arribéssiu a dubtar que, veritablement, es van viure moments de risc elevat, us oferim una selecció dels titulars amb què alguns mitjans de comunicació seriosos van informar de la situació.

Aragondigital.es (1.12.09): “Las Cortes de Aragón denuncian el uso del término “corona catalanoaragonesa”
Las Cortes de Aragón han denunciado el uso del término "corona catalanoaragonesa", que se viene repitiendo desde Cataluña para referirse a la Corona de Aragón. La secretaria primera de la Mesa de las Cortes, María Herrero, ha criticado, en nombre de la Institución que se tergiverse la historia de esa forma”.

20 minutos.es.Zaragoza (1.12.09): “Duras críticas a la Generalitat por tergiversar la historia con la tumba del rey Pedro III”. Tanto las Cortes como reputados historiadores recalcan que la corona catalanoaragonesa no ha existido nunca. La Generalitat aprovechó el hallazgo de la tumba de Pedro III el Grande para dar una visión manipulada de la historia, según el PAR.

Abc.es (3.12.09): "Más de 11.000 personas se sublevan en internet contra el «reino de Cataluña»
La investigación genética de los nacionalistas con su «rey Pere II» genera una masiva movilización en la red social Facebook y la reacción de historiadores"

20minutos.es Zaragoza (22.12.09): "Broto recuerda que el término 'Corona catalanoaragonesa' "no existe" y se alegra de la aclaración. La consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, María Victoria Broto, subrayó hoy que el término 'Corona catalanoaragonesa' "no existe, ni ha existido nunca, ni existirá" y mostró su satisfacción por que el nuevo presidente de Radio Televisión Española (RTVE), Alberto Oliart, reconociera este "error" en el Congreso."

Evidentment, en cap de les notícies s’oferia la possibilitat que els lectors tinguessin una visió alternativa de la notícia. El virus era massa perillós i s’ha de tallar d’arrel. No fos cas que persones indefenses i no gaire ben formades, arribessin a dubtar de la bona fe d’aquells que es preocupen pel seu benestar i inconscientment posessin en perill les seves famílies, hisendes i, el que és més valuós, les seves conviccions més pregones, en cas que llegissin arguments com aquests:

1.Pere II va existir, va morir i va ser enterrat a Santes Creus. És el mateix personatge que els historiadors aragonesos i espanyols prefereixen anomenar Pere III. L’ús de la numeració pròpia per distingir els diversos reis catalans amb el mateix nom no es cap invent del nacionalisme català malintencionat, ni d’ara ni del segle XIX. Respon a la pròpia tradició històrica catalana, fet fàcilment constatable, fin i tot, fent una recerca superficial per internet. Vegeu diversos exemples:

Exemplar de les Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort. Aquest Pere III és el Cerimoniós, és a dir el IV dels aragonesos. I posem la versió en llengua aragonesa, no fos cas que posant la catalana algú ens titllés de manipuladors. Aquest document el trobareu fàcilment a Internet, fins i tot té una entrada a Viquipèdia en què els redactors, amb una innocència que hauria fet les delícies d’Herodes el Gran, fan aquest comentari, que remarquem en negreta:

Les Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (que signava Pere terç) sobre funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Exemplar de les Constitucions Catalanes del 1702 (la publicació és de 1704) presidides pel no gens catalanista rei Felip IV. No no ens confonem es tracta del famós Felip V dels castellans, però IV per als catalans que de reis amb aquest nom només n’hem tingut quatre. El pobre Felip I, marit de Joana la Boja, només va ser rei de Castella, perquè a Catalunya, València, Mallorca, Aragó i regnes dellà mar, hi regnava el seu sogre i (botxí?) Ferran II el Catòlic.

2. La confederació catalanoaragonesa va existir perquè l’estat que va nèixer el 1137 va ser un estat compost en què convivien, amb bons i mals moments, diversos regnes. El nom de Corona d’Aragó és el que ha fet més fortuna, segurament perquè ajuda als que neguen als catalans la seva història. Però aquest estat va tenir altres denominacions com,vés per on Corona d'Aragó i de Catalunya. Més exactament, Corona Aragonum et Catalonie, com recull el privilegi d’annexió de Mallorca del 16 d’octubre del 1286. Ah i que Catalunya era un regne (perquè hi regnava un sobirà que duia el títol de comte de Barcelona) també ho diu Felip I de Catalunya (i d’Aragó) i II de Castella. I no en cap conversa de taverna, sinó en un document jurídic, refrendat pels seus successors i recopilat durant el regnat de Felip III de Catalunya –i Aragó-(IV de Castella). I no qualsevol document jurídic. Ni més ni menys que a les lleis d’Índies.

En aquest cas, és la història la que s’afegeix a la llengua, l’art, el finançament, l’esport o l’aigua dels rius per atiar l’odi contra els catalans. No es poden arriscar a què els ciutadans aragonesos i de la resta de l’estat espanyol descobreixin que tenim una història i uns reis propis, com els tenen ells. Se’ls podria desmuntar el xiringuito.

Armand Sanmamed

9/02/10

Editorial Febrer 2010: Pere II i la caverna espanyolista

Política de cookies