Armand Sanmamed. El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, tresor del patrimoni cultural de Badalona

Cal felicitar la iniciativa d’aquestes institucions i l’encert dels badalonins que, amb la seva elecció, contribuiran a difondre l’existència d’una de les joies més desconegudes del patrimoni arquitectònic i català que, per la seva història, hauria d’ocupar un lloc en l’imaginari dels catalans al costat de Montserrat, Poblet o Santes Creus.

Fundat el 1416, va pertànyer a l’orde dels jerònims, que el van habitar fins al 1835, moment en què va patir la famosa desamortització de Mendizábal. Al llarg de la seva història, Sant Jeroni de la Murtra va gaudir del favor i l’estimació reial. Diversos reis s’hi van allotjar i en van ser benefactors. Entre d’altres, els reis Joan II, Ferran II i la seva esposa Isabel de Castella, Carles I i Felip I (II de Castella).

Els seus murs han estat testimonis d’alguns dels episodis més importants de la història de Catalunya. L’any 1493, per exemple, Ferran II, mentre es recuperava de l’atemptat que va estar a punt de costar-li la vida a les escales del palau reial de Barcelona, va rebre Colom, que havia tornat del seu primer viatge a Amèrica. Des del monestir, va partir la comitiva que, encapçalada pel rei, Colom i l’infant Fortuna, lloctinent de Catalunya, faria l’entrada triomfal a Barcelona. Un dels seus monjos, Ramon Paner (Ponç)¹ es considerat el primer evangelitzador i etnògraf del continent americà. Carles I, també hi va estar molt vinculat: l’any 1535, hi va preparar l’expedició de conquesta de Tunis. Alguns investigadors treballen, a més, sobre la hipòtesi que el rei emperador escollís aquest monestir per passar-hi els darrers anys de la seva vida en comptes del monestir de Yuste, com ens explica la historiografia oficial.

Els badalonins han fet el primer pas: reivindicar el seu patrimoni oblidat. Ara cal que la resta del país, amb les institucions culturals al capdavant, fem la resta i, plegats, treballem per retornar al vell monestir la seva esplendor històrica i arquitectònica, injustament oblidat, qui sap si pel seu protagonisme en la història de la descoberta catalana d’Amèrica.

Armand Sanmamed

26/03/10