El procés d'investigació i restauració de les restes de la tomba de Pere el Gran al monestir de Santes Creus va iniciar-se ahir 24 de març de 2010 amb la retirada l'enorme llosa que durant 700 anys ha cobert la tomba i n'ha evitat l'espoliació. Un cop extret, el cos del rei es va traslladar al centre de restauració de Valldoreix per a la seva anàlisi. 

VIATGE REIAL PÒSTUM

Ignasi Aragay

AVUI, 25.03.10

A Catalunya també tenim mòmies i també tenim reis. No ens estem de res. Aquests dies Pere II el Gran literalment s'ha regirat dins la tomba. Tant, que finalment n'ha sortit. Poca broma: tot plegat forma part d'un rigorós projecte científic promogut per la conselleria de Cultura i el Museu d'Història de Catalunya, que fins ara ha implicat seixanta especialistes de diferents disciplines i que, en el seu vessant més cridaner, pot portar a identificar l'ADN del monarca -i a partir d'aquí localitzar els membres de la nissaga dels comtes-reis medievals- i a fer-ne una reconstrucció facial.

El tret de sortida d'aquesta iniciativa, promoguda per commemorar el 850è aniversari del monestir de Santes Creus, va produir-se el passat 26 de gener, quan per primer cop es va aixecar la pesada llosa que durant set segles ha segellat el repòs del fill de Jaume I el Conqueridor. Només el 1857 s'havia mogut lleument, tal com ara s'ha pogut confirmar per les taques de cera i fum que va deixar l'espelma introduïda aleshores per Bonaventura Hernández Sanahuja.

L'obertura actual ha rebaixat les expectatives de trobar algun element rellevant d'aixovar funerari. Ni anells ni creus ni armes. El que inicialment es creia que era un casquet, s'ha revelat com una peça de cuir, la funció de la qual de moment es desconeix. L'únic que ha acompanyat Pere el Gran ha estat un saquet amb cabells, se suposa que seus, situat entre la fusta on descansava el cos i el fons de pedra de la banyera sepulcral. "Si els cabells conserven alguna part de l'arrel, podrem conèixer detalls de la seva dieta i malalties", diu la directora de la recerca, Marina Miquel, per qui "en conjunt l'estat de conservació és correcte". Això no treu que el fardell tèxtil que embolcalla el mort estigui molt malmès.

Si el cos s'ha salvat de la descomposició és gràcies al fet d'estar dipositat damunt dos taulons de fusta, inicialment plans però que amb el temps s'han corbat. Mantenir aquesta curvatura per evitar el trencament de la mòmia ha estat precisament una de les dificultats de l'operació de trasllat: s'ha aconseguit introduint una làmina semirígida de policarbonat a la part inferior i, sota aquesta, una tela de polièster, reforçada amb dues barres rodones de fusta. A l'hora de procedir a l'aixecament de la mòmia, es va protegir amb un contramotlle d'escuma que segueix la curvatura del cos, fet a partir d'imatges de fotogrametria.

Aquesta operació va tenir lloc el 17 de març i va durar quasi 7 hores, amb la intervenció de 40 tècnics. El trasllat es va realitzar en un camió adaptat amb una càmera climatitzada que mantenia les condicions de temperatura i humitat del sarcòfag. El viatge es va fer a una velocitat de 50 a 70 km/h, amb escorta dels Mossos, i va incloure una aturada a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona per fer un TAC a la mòmia que permetrà fer-ne reconstruccions virtuals. L'arribada al Centre de Restauració de Béns Mobles, a Valldoreix, va produir-se a la una de la matinada del 18 de març. El rei va ser col·locat en una cambra blanca, una mena de quiròfan per les condicions d'asèpsia, climàtiques i accés limitat. Ahir uns quants periodistes vam poder accedir-hi i contemplar detalls com les restes de pell apergaminada al crani, la conservació d'algunes dents, l'existència d'un mocador de seda també al cap, els braços plegats damunt l'abdomen... El rei està fet pols, però és el primer de carn (poqueta) i ossos que tenim en molts segles.

Ara és quan comença la recerca, que s'allargarà fins al 2011. El cos, segurament sense part de les restes tèxtils -llana, lli, seda-, que seran retirades com si d'una pasta mil fulls es tractés, és previst que torni en tres setmanes o un mes a Santes Creus, on llavors començarà la restauració escultòrica. La recerca documental paral·lela a l'Arxiu de la Corona d'Aragó ja ha donat fruits, com desmentir que Pere II no fos enterrat a Poblet per rebel·lia amb el seu pare. Va ser el mateix Jaume I qui ho va preveure.

Pel conseller de Cultura, Joan M. Tresserras, l'operació pot servir per refermar la importància europea i mediterrània d'un monarca que "ha patit ombres d'ocultació" en la historiografia espanyola i europea.