Marisa Azuara. Cristóbal Colón: La Odisea (2009)

La Sra. Marisa Azuara Alloza ha investigat la història de Cristòfor Colom tot defensant la tesi del seu origen genovès (de la família dels Sena Piccolomini, d'aquí el cognom "Colom"), entenent que part del territori de Sardenya (lloc de naixement de Colom segons l'autora) estava sota domini de Gènova fins al control definitiu de l'illa a mans del rei aragonès (no pas català). Aquestes idees apareixen exposades en un documental emès el 12 d'octubre de 2009 per Canal Historia.

En aquest documental, que es troba al You Tube i hem inserit aquí, podreu apreciar mecanismes ideològics molt curiosos encaminats al menyspreu del català, l'ocultació sistemàtica de tota presència catalana i a la justificació de la preeminència castellana en els esdeveniments descrits. 

"Gracias a estos escritos sabemos que el descubridor se expresaba principalmente en latín y en castellano (...) Al leer sus cartas nos damos cuenta de que usaba palabras propias de la lengua romance de la Corona de Aragón [per què no diu català?] entremezcladas con el castellano [per què no diu "lengua romance del Reino de Castilla"?] . Esta peculiar versión del idioma castellano se adoptó como lengua en algunos estados aragoneses cuando la dinastía castellana de los Trastámaras accedió al trono de Aragón en 1412 mediante el compromiso de Caspe. Pues bien, uno de esos estados fue la isla de Cerdeña (...). Los conquistadores valencianos, catalanes, mallorquines i aragoneses que disputaban el reino sardo a las familias genovesas lo fueron introduciendo en esta isla. A día de hoy es posible escuchar la antigua lengua [per què "antigua" si avui la parlen milions de persones?] de la Corona de Aragón [per què  no diu "català"?] entre los habitantes de Cerdeña".

Aquest menyspreu implícit pel català, evitant en tot moment fent servir la paraula català, ha condicionat la investigació de l'autora. En efecte, observem una contradicció entre aquests dos punts: a) Sardenya fa servir encara avui el català com a conseqüència de la incorporació de l'illa al domini de la Corona d'Aragó i b) Colom escrivia en castellà (amb paraules catalanes) perquè Sardenya parlava la llengua dels Trastàmara. Aquests dos punts no entrarien en contradicció si Colom hagués format part de l'aristocràcia de l'illa, fet que l'autora argumenta en associar-lo a la important família dels Sena Piccolomini, però més tard ens informa que Colom i la seva família no van tenir mai tracte ni amb el Casal de Barcelona ni amb els Trastàmara perquè de bon començament van ser apartats dels cercles reials per la condemna de traïció contra el rei Martí l'humà en el conflicte pel domini de l'illa de Sardenya i, en conseqüència, van perdre títols, càrrecs, oficis, propietats, etc. Quin interès podria tenir Colom a aprendre la llengua d'un Estat que l'ha portat a la més extrema de les ruïnes?

L'autora assumeix irreflexivament moltes idees. El fet que els escrits conservats de Colom facin servir el llatí i el castellà no demostra que l'almirall en fés ús en la parla. Aquests documents podrien ser traduccions o fins i tot falsificacions. I si no ho fossin, a partir de tan poc seriós criteri hauríem de deduir que Déu parla hebreu, Jesucrist grec i Iniesta català.

En tot cas, el menyspreu que l'autora manifesta pel català qualificant aquesta llengua, que parlen milions de persones, amb les expressions "lengua romance de la Corona de Aragón" i  "antigua lengua de la Corona de Aragón" ens obliga a proclamar el nostre rebuig. El català no és una "antigua lengua de la Corona de Aragón" ni un reducte folklòric sinó, tot just, la llengua de Catalunya, Balears i València.

En el documental escoltareu també un seguit d'afirmacions no justificades que es donen per vàlides sense discussió des del primer moment com ara la validesa de la teoria d'un Colom nascut a Gènova (la majoria d'estudiosos admet la falsificació dels documents que el fan genovès), "que siendo yo nacido en Génoba les vine a servir aquí a Castilla", etc. També n'hi ha d'altres que es presenten sense existir documentació que l'avali: "El lugar que cuenta con más probabilidades de haber visto nacer al descubridor de América es el castillo de Sanluri", "y en este detalle [la condició de Colom com a membre de la família dels Sena Piccolomini, condemnada per traïció a la corona en el conflicte amb el rei Martí pel domini de Sardenya] reside la causa última y definitiva por la que Cristóbal Colón se vio obligado a vetar la participación aragonesa [per què no catalana?] en su empresa exigiendo que sólo figurase Castilla [per què llavors les Capitulacions es guarden a Barcelona? Per què Lluís de Santàngel,  tresorer de la Generalitat de Catalunya, finança l'expedició?] como promotora en el proyecto del descubrimiento", etc.

No hi ha un sol minut del documental dedicat a la més que provada participació catalana en l'empresa de descoberta i colonització del nou món. Ni un sol minut dedicat als Boïl, Bertran Margarit, Casaus, Santàngel, Torres, Ballester, Paner, Requesens, Alemany, Ponç, Agramunt, Cabot, Rasquí, Rifós, etc. De oca a oca, de Gènova a Castella.

En el documental, finalment, l'autora no es refereix en cap moment a les teories que l'han precedit i parlen de la condició catalana o portuguesa o eivissenca o gallega... de l'almirall.

Això sí, vigileu perquè el documental està fet en l'antiga llengua romanç del regne d'Astúries barrejada amb paraules procedents de l'àrab.

Biografia de la Sra. Marisa Azuara

Discurs de la Sra. Marisa Azuara pronunciat en la sessió d'obertura del curs acadèmic 2010 de la Real Academia de Nobles y Bellas Artes San Luis de Zaragoza