Carta del lector: Enrich Montorio. Presència del català a Bolívia

El nostre lector Enrich Montorio, català resident a Bolívia, ens escriu tot informant-nos d'una important presència de lèxic català en les llengües dels habitants d'aquell país. Agraïm la seva aportació i convidem els nostres lectors a col·laborar en aquells temes que considereu d'interès.

 

L'Enrich ens fa partíceps d'aquesta informació:

 

 

 

"Bona Nit des de Bolivia:


Una de les afirmacions més punyents contra la nostra història de la conquesta i colonització catalana d'Amèrica és que a la America Llatina no s'hi parla llengua catalana.

Però hi ha evidencies que es va parlar en el passat de forma general. Una evidencia és la poca qualitat del castellà que avui dia es parla: incomplet, insuficient, incorrecte o impur; barrejat amb arcaismes i amb mots d'origen indigena, entre els quals destaca algun cop algun gir linguistic que ens és familiar als catalans. Una altra evidencia és la presència de paraules d'orígen català en les llengues autòctones dels pobles indigenes americans, en alguns casos dubtosa,  en d'altres, claríssima.

La història i l'etimologia estan plenes d'exemples de com els idiomes es fan prestecs linguistics d'un a l'altre sempre que es barregen els pobles i, com he dit, la presència d'aquests empelts als idiomes nadius demostren que el català es va parlar entre els primers colonitzadors -els primers que es varen mestissar amb els originaris- i d'una manera prou general com perque hagin quedat fins avui vestigis en aquestes llengues en verbs tan importants com ara "parlar" o "menjar".

Als habitants actuals de Bolivia, Perú i altres països on es parla el quetxua o l'aymara i que en son parlants no se'ls hi escapa que els idiomes estan força empeltats de termes castellans perque el castella encara es parla en aquests paisos. Verbs, noms que varen venir en temps de la colònia des d'Europa juntament amb els objectes que designaven i que eren desconeguts pels indigenes varen arrelar a les seves llengues i les paraules varen quedar adaptades intactes o modificades per la seva fonetica. El que no saben és que tambe fan ús de paraules que tenen origen català, del català que fa temps es va parlar aqui i avui dia les prenen per mots indigenes tan naturals de la seva terra com la resta de paraules.


Vejam alguns exemples:

PARAULES EN LLENGUA QUETXUA:


-Parlar:       PARLAY
-Paella:       PAELA           (nomes fan servir la paraula "sarten" a les ciutats o voltant)
-Aguaitar / guaitar: AGUAITAR / WAYTIYAY
-Mixet:      MISHI
-Menjar:    MICUI   (en infinitiu no es tant evident per que en algun moment va perdre la N de MINCUY, pero per exemple en la forma "tu menges" se diu MICUCHANQUI, altre cop, amb la N seria MINCUCHANQUI)

-Nosaltres:  ÑUQANCHIK / NUQANCHA  (pronunciat com a "Nujancha")
-Sequia:  SIKYA
-Llegir:  LIYIY

Altres dubtoses: 

-Papallona: PILLPINTUY
-Cotó: UKTU
 
Altres que tant poden haver vingut del castella com del català:

-Muda:            MUUDANA
-Convidar:        KUMBIDAY
-Comportarse:   PURTAKUY
-Treballar:        TRABAHAY
-Tambor:          TAMBUR
( la llista seria molt llarga)



PARAULES EN LLENGUA AYMARA:

-Parlar:     PARLAÑA
-Nas:        NASA
-Nosaltres: NANAKA
-Mut:        AMUTU
-Menjar (substantiu):    MANQ'A     (pronunciat com a "manjha")  
-Menjar (verb):            MANQ'ARAÑA
-Menjador:                  MANQ'AWI

(Totes les paraules en Aimara de la familia de menjar comensen per MANQ'A)


Altres dubtoses:

-Lliscar:   LLUSK'UÑA
-Soroll:   SUXUQI
-Aquest:  AKA.

 

 

26 de març de 2010"

 

 

Enllaços a diccionaris castellà-quetxua i castellà-quetxua-aymara: