GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Col·labora

Diccionari
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

Principi de les nacionalitats (Jacques Maritain) (1949)


"L'anàlisi precedent ens permet entendre com han estat de greus per a la història moderna la confusió entre Nació i Estat, el mite de l'Estat nacional i l'anomenat principi de les Nacionalitats, entès en el sentit que cada grup nacional ha de constituir-se en un Estat a part [René Johannet, Le Principi des nacionalités, Paris, Nouvelle Librairie Nationale, 1923). Aquesta confusió ha falsejat i desfigurat alhora la Nació i l'Estat. El desordre ha tingut començament en l'escenari democràtic durant el segle XIX, per a convertir-se en bogeria total en la reacció antidemocràtica del present segle [XX]. Examinem els resultats en els casos més aguts.
 
Desarrelada del seu ordre essencial i perdent amb això els seus límits naturals en el curs d'un creixement contra natura, la Nació s'ha convertit en una divinitat terrestre l'egoísme absolut de la qual és sagrat i s'ha servit del poder polític per a transtornar tot ordre estable entre els pobles. L'Estat, un cop s'ha identificat amb la Nació o fins i tot amb la Raça, i un cop la febre dels instints de la terra ha envaït d'aquesta manera la seva sang, ha vist exasperar-se el seu poder. I ha pretès imposar per la força de la llei l'anomenat tipus i l'anomenat esperit nacional, convertint-se així en un Estat cultural, ideològic, cesaropapista i totalitari. Al mateix temps, aquest Estat totalitari ha degenerat perdent el sentit de l'ordre objectiu de la justícia i de la llei (...).
 
L'existència d'una societat donada implica naturalment el naixement de noves comunitats a l'interior o al voltant d'aquest grup societari. Així, quan existeix una societat política, sobretot si compta amb una experiència secular que consolida una autèntica amistat cívica, engendra naturalment en ella mateixa una comunitat nacional que constitueix una comunitat de rang superior, bé perquè elevi de nivell una consciència comunitària ja existent, bé perquè neixi com una comunitat de nova formació en què s'han fos diverses nacionalitats. Així, en completa contradicció amb l'anomenat principi de les nacionalitat, la Nació depén aquí de l'existència del cos polític, i no pas el cos polític de l'existència de la Nació. La Nació no es converteix en un Estat. És l'Estat el que fa que la Nació vingui a l'existència. És així com una Federació d'Estats multinacional, com els Estats Units, és al mateix temps una Nació multinacional. Un autèntic principi de les nacionalitats hauria de formular-se com segueix: el cos polític ha de desenvolupar tant el seu propi dinamisme com el respecte a les llibertat humanes, fins al punt que les comunitats que conté tinguin alhora plenament reconeguts llurs drets naturals i tendeixin espontàniament a fondre's en una única comunitat nacional més alta i més complexa.
 
Comparem al respecte quatre exemples significatius: Alemanya, l'antic Imperi austro-húngar, França i els Estats Units. Alemanya és una reunió de nacions i no ha pogut arribar a formar un veritable cos polític; i ha compensat aquesta frustració amb una exaltació anormal del sentiment nacional i amb un Estat-Nació artificial. La doble corona austro-húngara ha creat un Estat, però no ha pogut produir una Nació. França i els Estats Units han comptat amb circumstàncies particularment favorables, unides al sentit de la llibertat i al paper fonamental de la lliure elecció o consentiment del poble en la vida política; en tots dos casos ha pogut produir-se així una Nació centrada en el cos polític i que ha realitzat la seva unitat com efecte, sigui de les proves d'una experiència secular, sigui d'un incessant procés d'autocreació.
 
En el llenguatge pràctic també podem fer ús de les expressions de Nació americana o Nació francesa per a designar el cos polític americà o francès. Però aquesta equivalència pràctica no ha d'enganyar-nos ni fer-nos oblidar la distinció essencial entre comunitat nacional i societat política."
 
Jacques Maritain
L'homme et l'état
 
 
 
Original:
"L'analyse qui précède nous permet de saisir combien graves ont été pour l'histoire moderne la confusion entre Nation et État, le mythe de l'État national, et le soi-disant principi des Nationalités compris dans le sens que chaque groupe national doit se constituer en État séparé [René Johannet, Le Principi des nacionalités, Paris, Nouvelle Librairie Nationale, 1923]. Cette confusion a faussé et défiguré la Nation et l'État tout ensemble. Le désordre a commencé sur la scène démocratique durant le XIXe siècle, pour devenir folie totale dans la réaction anti-démocratique du siècle présent. Examinons les résultats dans les cas les plus aigus.
 
Déracinée de son ordre essentiel, et par suite perdant ses limites naturelles au cours d'une croissance contre nature, la Nation est devenue une divinité terrestre dont l'égoïsme absolu est sacré, et elle s'est servie du pouvoir politique pour bouleverser tout ordre stable parmi les peuples. L'État, une fois identifié avec la Nation, ou même avec la Race, et une fois que la fièvre des instincts de la terre a ainsi envahi son sang, l'État a vu s'exaspérer sa volonté de puissance; il a prétendu imposer per la force de la loi le soit-disant type et soi-disant génie de la Nation, devenant ainsi un État culturel, idéologique, césaro-papiste, totalitaire. En même temps, cet État totalitaire a dégénéré en perdant le sens de l'ordre objectif de la justice et de la loi (...).
 
L'existence d'une société donnée entraîne naturellement la naissance de nouvelles communautés à l'intérieur ou autour de ce groupe sociétal. Ainsi, quand une société politique existe, surtout si elle a une expérience séculaire affermissant une authentique amitié civique, elle engendre naturellement en elle-même une communauté nationale qui constitue une communauté de rang supérieur, soit qu'elle élève en degré une conscience communautaire déjà existante, soit qu'elle prenne naissance comme une communauté denouvelle formation dans laeulle diverses nationalités ont été fondues. Ainsi, tout à l'encontre du soit-disant principe des nationalités, la Nation dépend ici de l'existence du corps politique, et non le corps politique de l'existence de la Nation. La Nation ne devient pas un État. L'État fait que la Nation vient à l'existence. C'est ainsi qu'une Fédération d'États multinationale, comme les États-Unis, est en même temps une Nation multinationale. Un principie authentique des nationalités serait formulé comme suit: le corps politique doit développer et son propre dynamisme et le respecte des libertés humaines à un pint tel que les communautés qu'il contient aient à la fois leurs droits naturels pleinement reconnnus et tendent spontanément à se fondre dans une unique communauté nationale plus hatue et plus complexe.
 
Comparons à cet égard quatre exemples significatifs: l'Allemagne, l'ancien Empire austro-hongrois, la France et les États-Unis. L'Allemagne est un assemblage de nations, et n'a pas pu parvenir à former un véritable corps politique; elle a compensé cette frustration par une exaltation anormale du sentiment national et un État-Nation artificiel. La double couronne austro-hongroise a créé un État mais n'a pu produire une Nation. La France et les États-Unis ont profité de circonstance particulièrement favorables, jointes au sens de la liberté, et du rôle fondamental du libre choix ou consentement du peuple dans la vie politique; dans les deux cas a pu ainsi être produite une Nation centrée sur le corps politique, et qui a réalisé son unité par l'effet soit des épreuves d'une expérience séculaire, soit d'un incessant processus d'auto-création. Aussi pouvons-nous, dans le langage pratique, faire usage des expressions Nation américaine, Nation française, pour désigner le corps politique américain ou français. Mais cette équivalence pratique ne doit pas nous tromper et nous faire oublier la distinction essentielle entre la Communauté nationale et la Société politique."
 
Font: Jacques Maritain (1949), L'homme et l'état dins Oeuvres complètes. Volume IX. 1947-1951. Éditions Universitaires Fribourg & Éditions Saint-Paul. Paris, 1990. pp. 489-490
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici