GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
124. Catalunya i Lepant

124. Catalunya i Lepant


La historiografia oficial espanyola manté que, a partir dels Reis Catòlics, Catalunya va passar a ser un regne de segon ordre dins la monarquia hispànica, i Castella, amb la seva marina, va convertir el rei de les Espanyes en el monarca més poderós del món.

Una de les mostres d’aquest poder va ser la victòria a la batalla de Lepant. L’imperi turc, en plena expansió pel Mediterrani, semblava invencible i no es veia la manera d’aturar-lo. L’any 1571, la flota espanyola, amb l’ajut dels venecians i d’una flota finançada pel Papa, va aconseguir una contundent victòria militar naval contra els turcs al golf Lepant, a la península del Peloponès.

Malgrat que l’imperi turc va continuar essent poderós durant unes quantes dècades més, ja no va tornar a ser el que havia estat fins aleshores. La victòria de Lepant va donar als europeus molta força moral. S’hi va voler veure una intervenció gairebé directa de Jesucrist i de la Mare de Déu del Roser, ja que el 7 d’octubre, dia de la victòria, és el dia d’aquesta advocació mariana. La importància de l’aportació espanyola –segons la historiografia oficial, la marina castellana- en aquesta batalla va ser decisiva.

Doncs no va anar d’aquesta manera, en absolut. Als nombrosos testimonis històrics que proven la magnitud de la contribució catalana i que ha estat reconeguda per historiadors de renom, com Joan Reglà que arriba a afirmar que “(Lepant) és sobretot un triomf dels mariners de la costa catalana, l’esforç dels quals aquesta vegada encaixava amb el restabliment de la tradicional aliança entre Catalunya i Venècia”, hi hem de sumar la iconografia de l’època.

És el cas d’un quadre de Paolo Veronese, conservat a la Galleria de l’Accademia, de Venècia, on s’hi representa una al·legoria de la batalla de Lepant i en què predominen les naus amb banderes catalanes. El quadre va ser pintat el 1572, un any després de la batalla, quan encara la memòria del que havia passat era molt fresca. En algun altre quadre de l’època també s’hi representa el mateix.

Va ser la flota catalana, sota el comandament de Lluís de Requesens, qui va aconseguir la victòria sobre la flota turca. El famós comandament de Joan d’Àustria, germà bastard del rei, va ser merament honorífic. Com diu Coll i Alentorn a Història dels catalans de 1516 a 1558 “Lluís de Requesens actuava com a lloctinent i assessor del príncep, el qual no podia dictar cap disposició relativa a l’estol, ni tan solament la correspondència privada sense l’aquiescència de Requesens”. Els italians es van limitar a ajudar, malgrat que en un lamentable reportatge recent de National Geographic s’atribueixi el mèrit de la victòria als venecians; i els castellans, aquests ni tan sols hi eren.

De la mateixa manera, testimonien aquest protagonisme el fet que la reproducció de la galera capitana de la flota cristiana que, com la majoria dels vaixells de la flota espanyola es van construir a les drassanes de Barcelona, es conserva al Museu Marítim de Barcelona, o que el famós Crist de Lepant, aquell que, segons la llegenda, es va torçar per evitar que una bala de canó otomana el destruís, es conserva a la catedral de Barcelona i no a cap església ni catedral castellana, entre altres relíquies d’aquella batalla que van ser dutes a Catalunya.

Igualment, a Catalunya, després de la batalla, l’advocació de la Mare de Déu del Roser va pujar enormement. A partir de 1571, arreu del país es van erigir nombrosíssims altars, capelles i esglésies en honor seu.

La batalla de Lepant va ser una de les darreres grans victòries de la secular marina catalana, mestressa del Mediterrani durant un bon grapat de segles.

 

Carles Camp

13/04/10



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici