Marta Cervera. Un llibre recupera els anys de la repressió franquista al Palau

El Periódico,15.04.2010

 

 

Antoni Sàbat, promotor d’Euroconcert, que del 1960 al 1980 va exercir d’administrador de l’Orfeó Català, acaba d’editar El Palau de la Música Catalana. Els anys de la repressió franquista 1936-1975 (Edicions de 1984). Aquest exercici de memòria històrica treu a la llum els conflictes que van sorgir entre els responsables de l’Orfeó Català, emblemàtica entitat catalanista propietària del Palau, i la dictadura que va intentar en va adherir l’Orfeó al règim.
Sàbat aclareix que Franco, tot i el que han dit alguns historiadors, «no va posar mai els peus a la sala», va destacar ahir Sàbat, que ha recorregut a valuosos testimonis i documents de diversos arxius per elaborar una obra de quasi 500 pàgines.
La seva narració històrica arrenca els últims anys de la Segona República, just abans de l’aixecament militar de 1936. Dibuixos i fotografies mostren com el Palau i l’Orfeó Català han estat objecte de desig del poder. Així, el setembre del 1936 els dirigents de la FAI-CNT van comminar la coral a gravar els himnes revolucionaris Hijos del pueblo i A las barricadas. Anys més tard, després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el governador va obligar a incloure el Cara al Sol en els programes de l’Orfeó Català, que va ser clausurat entre el 1939 i el 1945 i després va haver de castellanitzar el seu nom. Els braços alçats en els concerts es van imposar a l’acabar la guerra civil el 1939. «Malgrat la despòtica repressió, al Palau sempre hi va haver una fogosa resistència», va dir Sàbat. Per exemple, quan les autoritats van sol·licitar que la coral cantés davant del Palacio de la Diputación (antiga i actual seu de la Generalitat), l’Orfeó va evitar fer-ho a la plaça, i va preferir el vestíbul, més discret. Va començar amb una obra tradicional catalana de significatiu títol: La cançó del lladre.

UNA PISTOLA A LA TAULA / L’època de Sàbat com a administrador va coincidir amb la Nova Cançó però també amb els discursos de Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva, que va ocupar el Palau el 26 de gener de 1972 per celebrar-hi l’aniversari de la caiguda de Barcelona, tot i l’oposició de Sábat. «Quan van venir a demanar-me la sala per a aquella data vaig dir que estava ocupada. Van deixar un revòlver sobre la taula i em van dir que ho tornés a mirar», va recordar l’autor. Com que no va cedir, el governador civil de Barcelona va enviar un «tràgic avís» al president de l’Orfeó que va obligar a alliberar aquella data. Eren altres temps.