Condicions per al desenvolupament del nacionalisme (Isaiah Berlin) (1979)

"Pot ser cert que el nacionalisme, a diferència de la mera consciència nacional (el sentiment de pertànyer a una nació) és en primer lloc una resposta a l'actitud de menysteniment o mensypreu cap als valors tradicionals d'una societat, el resultat d'un orgull ferit i d'un sentiment d'humiliació en els seus membres socialment més conscients, que arribat el moment produeix ràbia i autoafirmació. En tot cas és això el que hom pot observar ben bé en la trajectòria paradigmàtica del nacionalisme modern, la reacció alemanya, des de la defensa conscient de la cultura alemanya en el patriotisme literari relativament moderat de Thomasius i Lessing i els seus precursos del segle XVII, passant per l'afirmació de l'autonomia cultural per Herder, fins a l'explosió d'un xovinisme agressiu en Arndt, Jahn, Körner i Goerres, durant i després de la invasió napoleònica." (p. 40)

"Sembla clar, fins i tot per a mi que no sóc un historiador ni un sociòleg, que tot i que la inflicció d'una ferida en el sentiment col·lectiu d'una societat, o almenys dels seus capdavanters espirituals, pot ser una condició necessària per al naixement del nacionalisme, no és una condició suficient; la societat ha de tenir, almenys potencialment, un grup o classe de persones que estiguen a la recerca d'un focus per a la lleialtat o l'autoidentificació o, tal vegada, d'una base per alseu poder, que ja no poden proporcionar les forces anteriors de cohesió (tribals, religioses, feudals, dinàstiques o militars) com les que oferia per exemple la política centralista de les monarquies de França o Espanya, però no els prínceps dels estats alemanys. En alguns casos l'aparició de noves classes socials a la recerca d'un control de la societat contra els antics governants, siguen seculars o clericals, crea aquestes condicions. Si hi afegim la ferida de la conquesta, o fins i tot el menyspreu cultural extern d'una societat que posseeix en tot cas els rudiments d'una cultura nacional, el sòl per a l'aparició del nacionalisme pot estar preparat.

Però encara sembla necessària una condició més: per tal que el nacionalisme s'hi desenvolupe, una societat ha de tenir, almenys en el cap d 'alguns dels seus membres més sensibles, una imatge de si mateixa com a nació, si més no en embrió, en virtut d'algun factor o factors d'unificació general (com ara la llengua, l'origen ètnic o una història comuna, real o imaginària), idees i sentiments que es troben relativament articulats en el cap dels individus més educats i més preocupats per les qüestions socials i històriques, tot i que menys articulats, i fins i tot absents, enlaconsciència de la major part de la població. Aquesta imatge nacional, que si se la ignora o insulta sembla queprodueix ressentiment en aquells que la posseeixen, també en transforma alguns en un grup o moviment ideològic conscient, sobretot si s'han d'enfrontar amb algun enemic comú, tant se val que siga interior o exterior a l 'estat (una església, un govern o uns detractors estrangers). Aquests són els homes que parlen o escriuen per al poble, i intenten de fer-lo conscient dels seus errors com a poble: poetes i novel·listes, historiadors i crítics, teòlegs, filòsofs i d'altres." (pp. 41-42)

"Nacionalisme: del seu menysteniment en el passat i la seva importància actual"

dins Isaiah Berlin. Nacionalisme, Tàndem Edicions. València, 1997.

Traducció catalana de Mila Garrido Torró

Font:

Isaiah Berlin, Against the current: essays in the history of ideas

Hogarth Press, Londres, 1979

Condicions per al desenvolupament del nacionalisme (Isaiah Berlin) (1979)

Política de cookies