GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Col·labora

Diccionari
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

Balcanització (Isaiah Berlin) (1991)


"Isaiah Berlin: L'universalisme era en el segle XVIII la doctrina de França, la nació capdavantera. Per tant, tothom procurava emular la seua brillant cultura.
 
Però potser allò que dominà en major mesura el pensament en el seu conjunt fou l'esclat de les ciències naturals, amb el seu èmfasi en les lleis universals, la visió de la natura com un organisme o una màquina i la imitació dels mètodes científics en altres àmbits. Alimentats per aquestes idees, l'explosió tecnològica i el desenvolupament econòmic del segle XIX aïllaren el corrent intel·lectual que provenia dels pensadors no quantitatius sinó qualitatius, com ara Vico i Herder.
 
El tarannà de l'època pot il·lustrar-se amb una història que explica Jacob Talmon en un dels seus llibres. Hi escriu sobre dos mestres d'escola txecs que estan parlant entre ells devers principis del segle XIX. "Probablement som els darrers individus que parlaran txec al món", es diuen: "la nostra llengua està a punt de perdre's. Inevitablement, ací, a l'Europa Central, tothom parlarà alemany, i probablement el mateix passarà als Balcans. Som els darrers supervivents de la nostra cultura autòctona". Evidentment, aquests supervivents tenen avui dia la paella pel mànec en molts paÏsos.
 
Nathan Gardels: Llavors, és la balcanització (inclosa la balcanització dels Balcans) una bona cosa?
 
Isaiah Berlin: Balcanització significa moltes nacions menudes emplenades per l'orgull nacional, odis i gelosies, atiades per demagogs, que s'enfronten les unes contra les altres com hoferen als Balcans al voltant del 1912. Aquest no és un panorama gens falaguer.
 
Herder creia, potser d'una manera més aviat innocent, que les societats podien desenvoupar-se de forma pacífica i no violenta d'acord amb les seues característiqiues pròpies, sense gelosia ni hostilitat cap a les altres que fan el mateix, ans alcontrari, amb una gran simpatia mútua. Aquesta fou també la creença del gran patriota italià del segle XIX Giuseppe Mazzini." (pp. 70-71)
 
 
"Nathan Gardels. Dos conceptes de nacionalisme: Una entrevista amb Isaiah Berlin"
dins Isaiah Berlin. Nacionalisme, Tàndem Edicions. València, 1997.
Traducció catalana de Mila Garrido Torró
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici