GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Col·labora

Diccionari
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

Nationalgeist en Herder (Isaiah Berlin) (1991)


"El nacionalisme no agressiu és tota una altra història. Jo trobe el començament d'aquesta idea en el molt influent poeta i filòsof alemany del segle XVIII Johann Gottfried Herder.
 
Herder inventà virtualment la idea de pertinença. Cregué que de la mateixa manera que la gent necessita menjar i beure, tenir seguretat i llibertat de moviment, necessita també pertànyer a un grup. Privats d'això, es troben aïlalts, solitaris, i menyscabats, malaurtas. La nostàlgia, digué Herder, era la més noble de les penes. Ser humà significa ser capaç de sentir-te a casa en algun lloc, amb la teua gent.
 
Cada grup, segons Herder, té el seu propi Volksgeist o Nationalgeist, un conjunt de costums i un estil de vida, una forma de percebre i comportar-se que tenen valor només perquè són les seues. La totalitat de la vida cultural es forja a partir del corrent particular de tradició que ve de l'experiència històrica col·lectiva compartida només pels membres del grup. Així, per exemple, hom no pot entendre completament les grans sagues escandinaves com no siga que haja experimentat (com ho féu ell en el seu viatge a Anglaterra) la lluita dels mariners feréstecs i valents contra una tempesta al Mar del Nord.
 
La idea de nació que tenia Herder no era en absolut agressiva. Tot el que ell volia era l'autodeterminació cultural. Negava la superioritat d'un poble sobre un altre. Qualsevol que proclamàs això diria una falsedat. Herder creia en una varietat de cultures nacionals, totes les quals podien, en la seua opinió, coexistir pacíficament. Totes les cultures tenen el mateix valor i mereixien el seu lloc sota el sol. Elsbrivalls de la història eren per a Herder els grans conqueridors, com ara Alexandre Magne, Cèsar o Carlemany, perquè anorrearen cultures autòctones. No visqué per veure els efectes complets de les victòries de Napoleó, però, atès que soscavaren el domini del Sacre Imperi Romà, ben bé podria haver-lo perdonat.
 
Tan sols allò que és únic té autèntic valor. Per aquesta raó Herder s'oposà també als universalistes francesos de la Il·lustració. Per a ell hi havia poques veritats eternes: el temps, el lloc i la vida social (el quehavia de dir-se societat civil) ho era tot" (pp. 63-64)
 
 
"Nathan Gardels. Dos conceptes de nacionalisme: Una entrevista amb Isaiah Berlin"
dins Isaiah Berlin. Nacionalisme, Tàndem Edicions. València, 1997.
Traducció catalana de Mila Garrido Torró


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici