Invisibilitat del fet polític inherent al fenomen nacionalista (Salvador Cardús) (2000)

"A punt de traspassar la frontera del segle XX, encara resulta enormement difícil esmentar el nacionalisme sense quedar enredat en una teranyina fatal de malentesos. Sense, en definitiva, quedar atrapat en un debat ideològic que té diversos fronts oberts segons elcontext sociopolític en què es produeix la intervenció (...). Aquesta situació, tanmateix, no és més que la prolonogació de l'estat de coses que Isaiah Berlin ja descrivia a "Nacionalism: Past Neglected and Present Power" (...). El fet és que les ciències socials segueixen sense poder domesticar el concepte, tal com observava Berlin, però amb la diferència que, a més, ara nacionalisme es un terme de moda i sobre el qual es publica de manera frenètica i incessant. Simplement, hem passat del silenci a la confusió.

Fonamentalment, el nacionalisme té dos fronts polítics que el situen en el punt demira de tota mena d'atacs. Per una banda, hi ha els atacs dels defensors de les integritats terrritorials estatals tal com avui estan configurades i per a qui les demandes d'autodeterminació que s'associen al nacionalisme com a projecte polític de futur són l'expressió d'un particularisme perillós i d'una inestabilitat política inconvenient. De l'altra, hi ha els apòstols de la globalització que creuen possible l'establiment d'una ciutadania política alliberada del jou de les homogeneïtats identitàries tradicionals i que imaginen un món multicultural que més que una societat integrada s'assembla a un parc temàtic, a l'estil de Port Aventura o Disneylàndia. (...)

En el primer cas, quan els estudiosos s'alineen a favor dels actuals límits políitcs, l'anàlisi del nacionalisme queda sabotejada principalment per l'obstrucció que representa la invisibilització de l'actor polític principal que hi ha en joc: l'Estat. La discussió és impossible perquè aquests combinen la defensa abrandada de la supressió futura de les fronteres amb la defensa implícita de les actuals. (...) Però, efectivament, el banal nationalism (per fer servir l'afortunada expressió de Michael Billig), l'ocultació del nacionalisme implícit dels antinacionalistes, impedeix un ús consensuat del terme i el debat esdevé estèril. (....)

En el segon cas, els obstacles en l'ús del nacionalisme com a categoria analítica tenen a veure amb les concepcions teoricofilosòfiques que sostenen les diverses posicions que, o bé confien més en la possibilitat d'un actor polític autònom i racional, o bé accentuen el paper de la comunitat i els processos identitaris i d'identificació cultural en l'establiment de la ciutadania política." (pp. 77-79).

"L'anàlisi del nacionalisme sol quedar atrapat en els debats pro o antinacionalistes per l'efecte d'invisibilitat de la veritable naturalesa de la violència simbòlica que aquest fenomen encobreix" (p. 85)

Font:

"Nacionalisme i democràcia", a Montserrat Guibernau (ed.), Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·lenni (Enciclopèdia Catalana, 2000)

Invisibilitat del fet polític inherent al fenomen nacionalista (Salvador Cardús) (2000)

Política de cookies