Nacionalisme i democràcia (Salvador Cardús) (2000)

"El punt de partida de la meva proposta, doncs, serà considerar l'afirmació de Miguel Herrero de Miñón, en el sentit quela nació és l'a priori de la democràcia. Efectivament, des d'una perspectiva jurídica, no hi ha democràcia sense un poble, constituït prèviament (no necessàriament en el sentit històric, sinó com a representació enl'imaginari dels qui enformen part, coma realitat donada per decomptat, naturalitzada, immemorial), que a través d'un acte formal d'autodeterminació pugui expressar la seva voluntat col·lectiva a través de les urnes.

Històricament, darrere de cada poble, de cada nació política, hi ha un procés històric de construcció, d'invenció si es vol, que ha forçat la seva existència. I, com se sap, generalment han estat processos defensats per interessos de grups minoritaris que no han tingut cap inconvenient a recórrer a tota mena de brutalitats, i fins i tot genocidis col·lectius, per tal de garantir el desenvolupament de la seva nació. És a dir, que històricament hi ha poques nacions (estrictament no n'hi ha cap) que hagin nascut com expressió d'una voluntat col·lectiva majoritària prèvia i espontània. Tots els orígens nacionals són políticament incorrectes.

No hi ha, doncs, cap naixement immaculat de cap nació. I és just el moviment polític que ha acompanyat la gestació de les nacions-estat modernes, com molt bé ha estat definit, allò que hom pot anomenar nacionalisme. Per tant, el nacionalisme, originalment, no és pas un obstacle per a la democràcia, sinó la condició sine qua non de la seva existència. O hi ha poble, o no hi ha democràcia. I de la mateixa manera que la democràcia no és un do de Déu, els pobles tampoc no són naturals, sinó invencions potser no del tot arbitràries però sí que històricament datades i socialment determinades. Si, a més, fem extensiva la denominació de nacionalistes als processos no ja de creació, sinó de manteniment de la realitat nacional, de reforçament de la consciència de poble i també de tot allò que, de manera inconscient, contribueix a naturalitzar la realitat política de caràcter estatal, llavors això ens hauria de permetre descriminalitzar la mateixa noció de nacionalisme. Efectivament, des d'aquest punt de vista, resulta inconcebible una democràcia que no se sustenti en el nacionalisme o, com alguns diuen per a més comoditat ideològica, en el patriotisme." (pp. 83-84)

"El nacionalisme és, ara més que en cap altre període històric, el treball titànic del nostre món per traçar i mantenir el perímetre de la democràcia" (p. 85)

Font:

"Nacionalisme i democràcia", a Montserrat Guibernau (ed.), Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·lenni (Enciclopèdia Catalana, 2000

Nacionalisme i democràcia (Salvador Cardús) (2000)

Política de cookies