127: La guitarra catalana

Afirma Johannes Tinctoris, compositor flamenc al servei de la cort de Nàpols i un dels grans teòrics de la música renaixentista en el seu tractat De inventione et usu musicae (1483-1487), que la guitarra és un instrument d’origen català. Sigui com sigui, el cert és que aquest instrument va tenir una gran difusió arreu de les terres catalanes durant els segles XV i XVI i, més enllà, les grans aportacions tècniques, didàctiques i compositives relacionades amb aquest instrument han vist la llum al nostre país.

És el cas del primer tractat sobre guitarra editat, l’any 1586, a Barcelona, obra del famós metge i guitarrista Joan Carles i Amat. De la primera edició, que duia el títol de Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes i que va gaudir d’un èxit prolongat ja que es va reeditar en diverses ocasions fins al 1819, no s’ha conservat cap exemplar. Una de les edicions més completes és la publicada el 1745 a Girona amb el títol Tractat breu y explicació dels punts de la Guitarra, en idioma cathalà ajustat en esta última impressió de la present obra. Pera que los naturals que gustaran de apèndrer y no entendran la explicació Castellana púgan satisfer son gust ab est breu y compendiós estil.

El tractat de Carles i Amat és el primer que parla de guitarra espanyola, nom amb què a aquest instrument es coneixerà a Europa des dels inicis del segle XVI. A nivell tècnic, el tractat d’Amat fa referència, per primera vegada, de la tècnica de l’acord o rasgueado en contraposició amb la del puntejat tradicional de la viola i el llaüt.

La guitarra barroca per antonomàsia és la del mallorquí Francesc Guerau (1649-1717). I, a finals del segle XVIII, neix a Barcelona qui va ser considerat el més gran guitarrista de la seva època: Ferran Sor. Autor del cèlebre Methode pour la guitare, la seva obra com a guitarrista inicia una època d’esplendor d’aquest instrument que assolirà el seu punt culminant amb guitarrista i compositor de Vila-real, Francesc Tàrrega Eixea considerat el creador de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX.

Els deixebles de Tàrrega difondran el seu mètode arreu del món. Amb ells, la guitarra assolirà el seu màxim apogeu. I serà a Barcelona, principal centre difusor d’aquest instrument, on vindran els grans guitarristes del segle XX com Andrés Segovia, Narciso Yepes o Regino Sainz de la Maza a perfeccionar la seva tècnica de la mà de mestres com Miquel Llobet i Solé, deixeble de Tàrrega, a qui li devem els primers enregistraments de guitarra clàssica, l’any 1925.

Per cert, sabíeu que la melodia característica dels telèfons mòbils Nokia és d’una peça composta per Tàrrega, l’any 1902, titulada Gran Vals?.

Armand Sanmamed

30/04/10