La muralla del mar sucumbeix entre els pisos i una miniplaça

Dos anys i mig després que aquest diari informés de la troballa d'un llenç de la muralla del mar al solar de l'Estació de França que toca a l'estació de metro de Barceloneta, la promoció immobiliària de Sacyr Vallehermoso ha culminat fa pocs dies els tres primers edificis (els menys alts) i ha obert l'ampliació de la plaça Pau Vila, deixant a la vista el pitjor dels escenaris per a la memòria històrica de la ciutat, que fins ara només es podia intuir a vista d'ocell: el tram de muralla i el baluard del Migdia han quedat totalment enfonsats i separats provisionalment per tanques de l'Ajuntament. La miniplaça interior s'ha culminat just a nivell del límit superior de les restes arqueològiques i el més calent és a l'aigüera en la previsió de fer visible la muralla a través d'una peixera transparent només visible des del pàrquing subterrani dels edificis.

Els paletes, a pesar que aquesta setmana segons fonts de la immobiliària ja se signaran les escriptures dels tres primers blocs acabats, treballaven dijous a tota marxa per tenir acabats el pròxim mes de novembre la resta d'edificis (els més alts) d'una promoció de 288 habitatges d'alt estànding. Malgrat la crisi i la repercussió mediàtica de les troballes arqueològiques -al mateix solar s'hi va trobar, el maig del 2008, un vaixell del segle XIII-, la immobiliària no ha tingut problemes per col·locar els pisos i ja té el 90% de tota la promoció venut.

L'Ajuntament de Barcelona, que a través de l'alcalde, Jordi Hereu, va manifestar el maig del 2008 que faria un passeig arqueològic per conservar les restes, ara com ara només té clar que qualsevol protecció de la muralla i del baluard formarà part d'una segona fase de la reforma urbanística que ha d'incloure l'aixecament d'un altre edifici, en aquest cas d'habitatge protegit, que aniria lligat a la construcció d'habitatges en els quals s'han de recol·locar veïns desnonats de la Barceloneta i altres aspirants del registre únic de pisos de protecció oficial.

A l'espera de la concreció d'aquest i dels altres edificis, doncs, poca cosa quedarà de la modificació del planejament del conjunt urbanístic de l'Estació de França que va ordenar l'Ajuntament per salvar la muralla i el baluard. Aquest canvi va comportar una modificació del Pla General Metropolità i de les qualificacions dels terrenys. També es va moure de lloc l'edifici del Patronat de l'Habitatge, que va créixer en alçada per deixar més espai lliure a nivell de carrer. Però finalment les edificacions de Sacyr han quedat enganxades a la muralla i ara l'únic que va acumulant pols són les restes històriques.

Les obres que es fan a l'antiga Rodalies de l'Estació de França posen al descobert el baluard del Migdia

Maria Favà

AVUI 21.11.2007

Sota els terrenys que va ocupar la platja de vies dels trens de Rodalies de l'Estació de França ha aparegut, en molt bon estat, el baluard del Migdia i uns cent metres de la muralla del mar de la ciutat que es va començar a construir al segle XVI.

Les restes les van descobrir els paletes de l'empresa Sacyr-Vallhermoso en començar a excavar el subsòl per poder construir un gran projecte immobiliari que preveu la construcció de 288 habitatges d'alt estànding. Fins ara han deixat al descobert uns cent metres del pany de la muralla, a banda i banda del baluard, i d'aquest s'han destapat dos cantons d'uns 25 metres cadascun, i un tercer braç més curt d'uns deu metres. Els paletes han excavat fins a una profunditat d'uns cinc metres, que és probablement fins on arribava l'aigua.

La nova troballa a la Ribera amenaça la continuïtat dels diversos projectes de l'Estació de França, entre d'altres, el de la Biblioteca Central -tot i que estarà situada a l'altra banda de les vies- i el reallotjament dels afectats pel pla de la Barceloneta.

La muralla de mar, que es va començar a construir el 1527, tenia tres baluards: el de Llevant, que estava a l'altura del Parc de la Ciutadella; el del Migdia, que és el que ara s'ha trobat, i el de Ponent, que estava enganxat a les muralles medievals de les Drassanes. Aquest últim es va enderrocar al segle XIX.

La muralla es va iniciar sota el regnat de Carles V amb l'objectiu de contenir els atacs dels pirates. Abans d'aquesta muralla, davant el mar ja n'hi havia hagut una altra que es va fer en època de Jaume I. Però aquesta es va anar degradant i, en fer el port nou en el seu emplaçament actual -la primera pedra es va posar el 1474-, va caldre aixecar una nova muralla. Sembla que el projecte va ser d'un enginyer italià que es deia Jovanni Batisa Calvi.

El territori que ocupa la Barceloneta encara no existia al segle XVI, ja que bona part del barri actual va anar apareixent per l'acumulació de sediments marins. Els espigons del port van afavorir la sedimentació, que es van anar dispositant al votant de l'illot d'En Maians, que estava situat entre l'actual Pla de Palau i l'Estació de França.

El baluard del Migdia es van anar tapant, primer, pels sediments i, després, per les vies de l'estació