Exposició 'Modernització i catalanisme. La Diputació de Barcelona ara fa 100 anys'

L'exposició Modernització i catalanisme. La Diputació de Barcelona ara fa 100 anys projecta una mirada de llarg recorregut sobre un període especialment interessant (1874-1914) pel que fa tant al debat sobre l'organització territorial, en relació amb la progressiva democratització del sistema polític liberal, com a la tasca de modernització duta a terme pel catalanisme a l'ens provincial a partir de 1907.

Lloc: Rambla de Catalunya, 126 - Barcelona
Dies: del 6 de maig al 15 de juliol de 2010
Horari: de dilluns a divendres no festius, de 10 a 20 h.
Entrada lliure

Comissariada per l'historiador Joan Fuster Sobrepere, la mostra proposa un recorregut il·lustratiu que situa a l'espectador dins de les coordenades històriques de l'exposició i presenta, mitjançant imatges i audiovisuals, els aspectes més destacats del programa de modernització desenvolupat per la Diputació de Barcelona a inicis del segle XX.

Dates: Del 6 de maig al 15 de juliol de 2010

Horari: De dilluns a divendres, de 10 a 20 h

Preu: Entrada lliure

Lloc: Diputació de Barcelona Rambla de Catalunya, 126 - 08008 Barcelona

El 1874, la restauració borbònica va suposar el retorn al model centralista d'Estat. A la província de Barcelona, el fort desenvolupament industrial i les creixents demandes socials i polítiques específiques de la societat catalana van portar la Diputació de Barcelona, dins un context de liberalisme restrictiu, a convertir-se en un instrument d'expressió de moltes d'aquestes reivindicacions.

Amb la crisi espanyola de 1898, les demandes de regeneració política van trobar ressò en l'àmbit institucional català. Primer, amb la victòria, el 1901, de catalanistes i republicans a l'Ajuntament de Barcelona, i el 1907, a la mateixa Diputació, amb l'accés a la presidència d'Enric Prat de la Riba. A la Diputació de Barcelona, Prat de la Riba va desplegar un ambiciós programa de modernització atent al progrés material del país, que avançava clarament molts aspectes de l'obra de govern duta a terme des de la Mancomunitat de Catalunya a partir de 1914.

La Diputació reivindica Prat de la Riba

Ignasi Aragay

Ara fa poc més d'un segle, a partir del 1907, el programa regeneracionista i catalanista va concretar-se institucionalment en el govern de la Diputació de Barcelona, sota el lideratge d'Enric Prat de la Riba. L'exposició Modernització i catalanisme, d'entrada gratuïta, que es pot veure a la mateixa Diputació fins al 15 de juliol, recull aquella experiència i els seus precedents immediats.

La mostra agafa el període 1874-1914, és a dir, des de l'inici de la Restauració fins a la superació del marc institucional provincial amb el naixement, exactament el 6 d'abril del 1914, de la Mancomunitat de Catalunya. La mostra, doncs, és una nova mirada al gir catalanista que va fer el país a partir de 1901, una mirada des del poder provincial, que va passar de ser fortament tutelat per Madrid a emancipar-se amb una gran empenta cívica i política gràcies al moviment de la Solidaritat Catalana, sorgit amb gran èxit com a reacció a l'assalt de militars al setmanari satíric Cu-cut! el 25 de novembre de 1905.

Tal com remarca tant la mostra com l'interessant llibre-catàleg que l'acompanya, en l'últim terç del segle XIX, fins a la desfeta colonial de 1898, la Diputació de Barcelona va ser l'eina de la burgesia catalana per vehicular davant el govern central els seus interessos econòmics, però també d'altra mena -com la defensa del dret civil propi-. Amb la crisi dels partits dinàstics en el canvi de segle i la irrupció del catalanisme republicà i lligaire, el panorama polític va experimentar una forta sacsejada, que primer va veure's reflectida a l'Ajuntament de Barcelona i després a la Diputació.

L'entrada de Prat de la Riba a l'ens provincial va suposar un canvi de política que es va notar sobretot en terrenys com la promoció de la llengua i la cultura catalanes -creació de l'Institut d'Estudis Catalans, jaciment d'Empúries...-, ensenyaments tècnics -Universitat Industrial, Escola del Treball...-, obres públiques -sobretot carreteres, però també ferrocarrils o la canalització del Llobregat- i establiments de beneficència -Casa de la Caritat i altres.