Descoberta catalana d'Amèrica > Articles i documents

Carme J. Huertas. Breu aproximació lingüística als diaris de Cristòfor Colom (1)

Després de llegir diversos documents historiogràfics sobre Cristòfol Colom i, especialment, després de tractar amb el programa Concordance els textos autògrafs de l’almirall, crec que hi ha prou indicis que reforcen la catalanitat de Cristòfol Colom.

Per a fer aquesta activitat he preferit centrar-me en els diaris del primer viatge. La raó és senzilla: tant les cartes com els documents oficials que Colom va adreçar als Reis Catòlics, són textos escrits pensant en el receptor i, per tant, mostren un llenguatge més acurat, del qual s’han eliminat els termes col·loquials. Atès que allò que ens interessa és demostrar en quina llengua pensava l’almirall, els textos del seu diari seran, sens dubte, més espontanis pel que fa al lèxic i més propers a la pròpia fonètica. Colom descriu fets quotidians de la vida a bord utilitzant paraules del seu registre (fornero, captivos, tornar, tonina, fugir, temperada...) i quan no coneix el terme castellà, s’hi refereix en el terme català i, fins i tot, el descriu (com en el cas de “cala”, com veurem més endavant). En altres casos, és la morfologia la que ens indica el seu origen, per exemple el mot “temporejar” ha estat format amb l’afix lèxic derivatiu “ejar” que, en català, forma verbs a partir de noms i que no existeix en castellà, o el gènere de “la color”, en femení, tal i com era en català antic per a tots els mots acabats en “-or” (amor, calor, cor, suor). Trobem trets propis de la fonètica catalana com per exemple la confusió de les vocals [o] i [u] en posició àtona, la palatalització de sons uvulars (la [j] castellana la transcriu com a [x]) o la presència de nombroses fricatives inicials ([f] per comptes [h]). Però fins i tot a la sintaxi hi trobem girs poc naturals que semblen calcs del català. És curiosa, per exemple, la construcció “todo de un pedaço” (traducció literal de tot d’una peça), la confusió entre els verbs “ser” i “estar” com a la frase “en las pinturas de mapamundos es ella en esta comarca” per comptes de “ella está”, o la confusió entre “ningún” i “algún” com a l’expressió “No tienen algún fierro”. Vegem-ho amb una mica més de detall analitzant alguns fragments. Entre parèntesi s’indica el número de línia (L) i el número de diari (D):

Títol	Utilització de lèxic català
Fragment	aquí vienen de tierra firme a tomarlos por captivos (L9 D 1)
Pista identificació	el terme captivos és un llatinisme erudit i és la forma freqüent en català. En castellà l’ètim va evolucionar cap a la forma diftongada “cautivos”

Fragment	Remavan con una pala como de fornero (L 32 D 1)
Pista identificació	Tot i que en castellà antic es podria trobar la forma forno, referida a horno, no he trobat cap referència a fornero; l’ofici en castellà fa molts segles que es diu “panadero”

Fragment	Fue a una cala* dentro de la entrada del puerto* (L 65, 66, D 3)
Pista identificació	Tot i que en castellà s’accepta el terme nàutic “cala”, el terme habitual era “varadero”

Aquest fragment és molt interessant perquè Colom utilitza un terme que es veu obligat a explicar:

«Fue a una cala dentro de la entrada del puerto de la parte del Sueste (cala es una entrada angosta que entra el agua del mar en la tierra): allí hazía un alto de piedra y peña como cabo y el pie de él era muy fondo, que la mayor carraca del mundo pudiera poner el bordo en tierra, y avía un lugar o rincón donde podían estar seis navíos sin anclas como en una sala. »

Resulta evident que Colom coneix el terme “cala” i el fa servir perquè no troba un equivalent castellà, tant és així que decideix explicar què significa i quins avantatges té com a refugi per als vaixells. Aquestes confusions de termes nàutics són molt freqüents en els diaris i són significatives perquè l’argot nàutic és riquíssim i molt precís. La raó que justifica la precisió és evident, ja que enmig d’una maniobra amb les veles, no pot haver-hi cap dubte sobre quin cap s’ha de caçar o amollar, quina vela cal hissar i a quina banda. Trobem un excel·lent exemple de tota aquesta nomenclatura nàutica al Diari 2:

«Y estuve así con poco viento fasta que pasava de mediodía y entonces tornó a ventar muy amoroso, y llevava todas mis velas de la nao: maestra y dos bonetas y triquete y cebadera y mezana y vela de gabia, y el batel por popa. Así anduve el camino fasta que anocheció».

Per a la descripció que fa de les veles utilitza la terminologia castellana per a tot el velam excepte per a la vela més important, que en castellà es diu “mayor” i en català es diu “mestra”. Així veiem que Colom ha traduït literalment el terme català. Les equivalències de terminologia nàutica són les següents:

Català

	Castellà	Terme usat per Colom
mestra	mayor	maestra
bonet	boneta	boneta
trinquet	trinquete	triquete
civadera	cebadera	cebadera
messana	mesana	mezana
gàbia	gavia o galcés	gabia
bot o bateu (antic)	batel	batel

En tots els casos, la semblança de terminologia és evident. Només hi ha un cas de divergència, el de la vela mestra, i és precisament el terme que Colom catalanitza. Si tenim en compte l’expressió tornó a ventar encara s’incrementa més la sensació de què qui escriu està traduint. En primer lloc perquè tot i que en castellà existeix el verb “tornar”, diu Maria Moliner que és un terme poc freqüent perquè és d’ús molt més comú “volver”. Una cosa semblant passa amb el terme “ventar”. Tot i que en castellà existeix i significa “soplar el viento”, només es fa servir a la província de Burgos; la forma habitual és “ventear”. Si seguim llegint el Diari anirem trobant tot un seguit de formes més o menys catalanes: “no era muy fonda”, “dieron todos a fugir”, “cuentezillas de vidro” (=vidre), “folgaron mucho de darnosla”, “me puse a temporejar a la vela”, etc. És la suma de totes elles, més que cada cas particular per ell mateix, allò que resulta més significatiu.

Enllaç a la continuació d'aquest article

Carme J. Huertas

Carme J. Huertas. Breu aproximació lingüística als diaris de Cristòfor Colom (1)

Política de cookies