Manifest a favor d'una conferència nacional del sobiranisme

Des de la Primera República, totes les temptatives de buscar una estructuració de l'Estat espanyol que accepti l'autogovern de Catalunya i asseguri la perdurabilitat de la identitat catalana han resultat fallides. I l'aplicació durant un quart de segle de l'Estatut del 1979 i els gairebé quatre anys de vigència de l'Estatut del 2006 demostren, a parer nostre, que tal com és avui el món i tal com ha evolucionat la nostra societat, l'estancament en l'autonomisme conduiria lentament però inexorablement al declivi industrial, l'empobriment de les classes populars i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país. És a dir, significaria per a la nació catalana l'acceptació tàcita d'una mort dolça.

Tampoc no creiem que es pugui dipositar cap esperança en una fórmula de tipus federal. Pràcticament no hi ha federalistes a Espanya i els pocs que se'n diuen, a l'hora de la veritat, tampoc no acceptarien la solució singular que l'especifitat catalana requereix.

Respectem profundament l'opinió dels que discrepin del nostre punt de vista, però per a nosaltres, perquè Catalunya sobrevisqui com a nació, és indispensable que en el termini més breu possible es construeixi pacíficament, per via de referèndum, en un Estat independent integrat directament en la Unió Europea. I només aleshores, alliberada per fi de l'espoli fiscal, Catalunya podria esdevenir un país modern, pròsper i socialment avançat.

No hi ha temps a perdre i les eleccions del proper novembre podrien permetre fer un pas endavant cap aquest objectiu. Per això, els sota signants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder o de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes perquè es posin d'acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per prioritzar en tot moment l'objectiu de la independència.

La celebració d'una conferència unitària per a la independència, amb la participació activa i equilibrada de membres acreditats de plataformes i associacions sobiranistes, i dels impulsors de les consultes populars, podria ser el camí per arribar a aquesta candidatura de consens. Sabem que no és fàcil superar les legítimes diferències existents, però creiem que val la pena d'intentar-ho, perquè estem convençuts que, amb la unitat, la independència és possible. I és l'única solució que permet resoldre definitivament el problema entre Catalunya i Espanya. I establir els fonaments d'una convivència justa, digna i en peu d'igualtat.

Barcelona, 12 d'abril del 2010

Els promotors del manifest són Heribert Barrera, Agustí Bassols, Joan Blanc, Moisès Broggi i Oriol Domènech, i l'han signat, entre altres, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Solà, Joan Pere Viladecans, Oriol Bohigas, Montserrat Carulla, Amèlia Trueta, Raimon Panikkar, Xavier Rubert de Ventós, Antoni Ros Marbà, Josep M. Ainaud de Lasarte, Agustí Montal, Francesc Vicens, Jacint Ros Hombravella, Salvador Cardús, Mn. Josep Ballarín, Miquel Calçada, Josep M. Ainaud de Lasarte, Jordi Porta, Martí Boada i Juncà, Josep M. Terricabras i Xavier Roig.