Carme J. Huertas. Breu aproximació lingüística als diaris de Cristòfor Colom (i 2)

Enllaç a la part 1a d'aquest article

Deixem el lèxic i passem a la fonètica. Veurem tres casos:

Altres de les paraules on apareix [X] per comptes de [J] són: baxo, dexaron, dexé, dixeron, paxaritos... (Diari 2)

En els Diaris del primer viatge, crida fortament l’atenció la regularitat en l’ortografia de Colom. Veiem que està perfectament familiaritzar amb la grafia [H] ja que la utilitza sempre en els verbs hallar i hacer. A la taula de sota veiem que surten sis formes del verb hallar i 11 formes del verb hacer, totes escrites amb [H]. Per contra escriu sempre el verb haber sense [H] i amb [V]. En els fragments analitzats surten 9 formes verbals del verb haber i la regularitat és absoluta. No podem dir el mateix pel que fa a la presència de [F] i el seu contrast amb [H]. D’acord amb André Martinet, al segle XV en castellà era d’ús quotidià la presència de [H] en substitució de la fricativa, es creu que és per influència del basc. Si tal i com hem vist Colom coneix i utilitza perfectament la lletra [H], no deixa de ser curiós que en contextos on el castellà ha transformat la [F] inicial en [H], Colom la mantingui de manera força regular. A la taula podem apreciar que la freqüència de la presència de [F] és aclaparadora, 16 casos en un sol fragment del text. De fet, hi ha una sola excepció, trobem dues formes de fermoso i una forma de hermoso. Aquesta única excepció és molt significativa perquè demostra que Colom coneixia aquesta evolució ortogràfica. Tenim un cas d’inferència de l’ortografia del castellà contra setze de genuïns. Vegem-ho gràficament:

Segons explica el professor Lluís de Yzaguirre, Colom canvia, amb els anys, les pautes d’inclusió o exclusió de la grafia [H], fet que demostra dues coses: la primera és que en la seva llengua materna aquesta lletra no aportava res. La segona, que la va començar a incloure perquè al llarg dels anys va aprendre l’ortografia de la llengua castellana. És aquesta segona raó la que dóna explicació als doblets i a les hipercorreccions.  

Pel que fa a la morfologia, hi ha alguns casos ben curiosos:

Finalment i pel que fa a la morfologia, volia destacar el gènere del mot “color”, que escriu en femení:

Y los ojos muy fermosos y no pequeños, y ellos ninguno prieto, salvo de la color de los canarios. Los cabellos traen por encima de las cejas, salvo unos pocos detrás que traen largos, que jamás cortan. De ellos se pintan de prieto y ellos son de la color de los canarios, ni negros ni blancos, y de ellos se pintan de blanco y de ellos de colorado y de ellos de lo que fallan. (Diari 1)

Val a dir que en català antic, tots els substantius acabats en [-or] eren femenins (amor, calor, cor, suor). Altra vegada, però, és la suma d’elements la que és més significativa. En català diem que algú “porta” els cabells llargs; en castellà es diu “tiene el pelo largo”, per la qual cosa “traen” sembla una traducció literal. També és significativa l’elisió dels verbs en la frase final amb la repetició de la preposició “de”. En català és molt normal dir “es pintaven de blanc, de vermell, del que trobaven”. Seguint, doncs, amb la sintaxi, veurem algunes altres construccions:

Finalment per acabar d’argumentar que l’escriptura de Colom evoluciona amb els anys gràcies a un procés d’aprenentatge de l’ortografia que és resultat de la immersió lingüística, vull comparar l’ús de [B] i de [V] en el primer Diari del primer viatge, que correspon al mes d’octubre de l’any 1942, amb el Diari del tercer viatge, de l’any 1498-1500.

En el primer Diari, Colom barreja les [B] i les [V] de forma força aleatòria, fet que demostra que la llengua que ell parla no en fa distinció. Com a exemple he fet una cerca avançada amb el programa Concordance perquè em mostri tot els imperfets d’indicatiu, cridant-los amb l’opció *AVA* (l’asterisc final és perquè inclogui totes les formes de les diferents persones verbals). El resultat mostra 16 concordances (sense tenir en compte el mot “cavallo”). Si fem la mateixa cerca però demanem *ABA*, no troba cap imperfet (només els mots “calabaças” i “trabajé”, que no són imperfets).

Quan analitzem el document del Tercer viatge, que Colom va fer des del maig de 1948 fins al novembre de 1500, és a dir, entre 6 i 8 anys més tard que el primer, ens adonem que la situació s’ha invertit completament. La cerca avançada amb *AVA* dóna zero resultats, mentre que la cerca amb *ABA* en mostra 5 (sense tenir en compte el mot “abastante”):

El més interessant és que aquest tret ortogràfic no és l’únic. A la frase que mostra la captura de pantalla podem veure que Colom ha escrit “había muchas riquezas” amb un verb “haber” que escriu amb [H] i [B]. A la pàgina 3 del present treball hem presentat una taula on es mostra com escrivia Colom “aver” a l’any 1492. Hem de suposar que en sis anys una llengua no evoluciona tant i que aquest canvi d’ús és una prova fefaent de la “instrucció” de l’almirall. Com també ho són els canvis en el tractament de  [F] i [H], ja que al tercer viatge Colom ja no “fabla”, sinó que “habla”. Tot i que utilitza el verb “hacer” amb correcció en unes quantes formes (hacer, hacían hizo), se li escapa un “ficieron”. Una vegada més és l’excepció la que posa de manifest quina llengua s’amaga darrere de la “oficial”. Si mirem la darrera imatge capturada de pantalla del tercer viatge, on mostro la llista ordenada alfabèticament que dóna el Concordance amb l’opció “Make Full Concordance”, veurem altres paraules interessants, per exemple “escriptura” que presenta un grup consonàntic que el castellà va perdre en un estadi molt inicial de la seva evolució a partir del vulgar.

Tot i que alguns dels resultats vistos de forma aïllada poden ser qüestionables, de trets semblants, n’hi ha molts i és la visió de conjunt i l’abundància de fenòmens el que dóna pes a la hipòtesi de la catalanitat de Cristòfol Colom.

El present treball és només una breu aproximació Sens dubte els seus textos autògrafs requereixen un estudi filològic molt més a fons. 

Carme J. Huertas