Descoberta catalana d'Amèrica > Articles i documents

Francesc Roca. Els Cabot: de Terranova a Riu de la Plata, i un mapamundi (1497-1557)

La trajectòria de Joan Cabot, i dels seus fills, té molts paral·lelismes amb la de Cristòfor Colom. D’entrada, no se sap ni on, ni quan va néixer, per bé que, per matrimoni, seria ciutadà de Venècia. El seu nom i cognom, com succeïa a l’època amb els noms de grans personatges, té diverses variants: Giovanni Caboto, o Gabotto, John Cabot, o Cabott. Com en el cas de Colom, sembla que feu un primer viatge a Amèrica pel seu compte, i després oferí els seus serveis a les corones reials potencialment interessades en finançar grans expedicions. En tots dos casos, s’ha produït una sistemàtica eliminació dels originals dels diaris personals, i una proliferació de còpies manipulades per la censura, que no han aconseguit esborrar el seu possible origen català. Una diferència : mentre Colom treballà, principalment, per a Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella, Joan i Sebastià Cabot, pare i fill, treballaren per a la Corona anglesa, i, a més, per a Ferran II , i per l’arxiduc Carles I, rei-emperador de les Espanyes. I, en certs moments, per a la República de Venècia.

A Terranova i les costes atlàntiques d’Amèrica del Nord

De forma gairebé simultània, Cabot, pel nord de l’Atlàntic Nord, i Colom, més al sud, van navegar vers les terres desconegudes que es trobarien a l‘altra costat de la Mar Tenebrosa. En els seus dos viatges coneguts (1497-98), Joan Cabot, amb una tripulació en la que hi havia Sebastià, un dels seus fills, va sortir del port de Bristol, on la colònia catalana era important, i va arribar a les costes septentrionals d’Amèrica del Nord. Per als anglesos, l’arribada a Groelàndia, New Found Land (Terranova), la península del Labrador, és a dir : les descobertes dels Cabot, son la descoberta d’Amèrica. I son a l’origen de la colonització de les terres de Nordamerica, que serà una de les bases més sòlides de l’ Imperi. Els Cabot. doncs, serien a l’inici d’una història, la de l'Imperi Britànic, que en cap cas és considerada com a història d’un fracàs.

Al Riu de la Plata

Amb Sebastià Cabot, la història del pare es repeteix. No hi ha certesa pel que fa al lloc i la data de la seva naixença. Era l’italianitzat Sebastiano Caboto per a uns, el britanitzat Sebastian Cabot per a uns altres, peró, també, es pot llegir : el castellanitzat Sebastián Gaboto, els francisats Sébastien Cabot i Sebastian Cabota, i, en portuguès Sebastiâo Caboto.

Des del 1487, al costat del seu pare, era al servei de la corona anglesa. L’acompanyaria en les seves descobertes i, més tard, s’iniciaria com a cartògraf a Greenwich. Vers 1517, navegà per les Antilles i la costa nord del Brasil. El 1525, o abans, passà a treballar al servei de la corona hispànica de Carles I. La seva proposta de navegar fins Cathai, la Xina, pel Sud fou acceptada. El número dos de la seva expedició fou el navegant català Miquel Rifòs (també sense data de naixença i, nascut, sembla a la vila de Sarrià).

El viatge exploratori iniciat a Cadis va canviar d’objectius i de duració, quan Sebastià Cabot decidí entrar al Riu de la Plata, i avançar, per via fluvial vers l’interior, en direcció a l’actual Bolívia. La ciutat argentina de Rosario s’ubicaria, anys més tard, prop del punt en el que Cabot va construir un fort, que seria la primera instal.lació permanent del Con Sud. L’expedició hi va romandre 4 anys, i va tornar. Aleshores, Cabot seria jutjat, per no haver continuat el viatge, i condemnat a ésser desterrat a Orà. Per poc temps, però.

El mapamundi

El temps just per a començar a treballar, com a cartògraf oficial de la Monarquia de Carles I, en un gran mapamundi, amb un retícula de meridians i paral·lels, que ha estat considerat com a ‘enciclopèdic’. El va cloure el 1544, després d’haver-hi inclòs tota la informació cartogràfica disponible a l’època, que ja començava a ésser important. Format per 8 fulls, pensat per a ésser exhibit en públic, inclou, als marges, 22 fitxes amb informacions botàniques, zoològiques i etnogràfiques. Editat a Anvers, l’exemplar que es coneix, avui, d’aquest mapa encarregat per el rei-emperador Carles I és a la Bibliothèque Nationale de France, a Paris. A la casa, doncs, d’un dels grans rivals històrics de Carles I.

El mapamundi de Sebastià Cabot ha estat analitzat des de moltes òptiques. Ricard Carreras i Valls, historiador, quan, vers 1928 descobrí el planisferi de Cabot, hi detectà, en concret : en les terres descobertes per ell i pel seu pare, uns 8 topònims clarament catalans, per bé que, en tots els casos, sotmesos a manipulacions distorsionadores. Ho explicà a La descoberta d’Amèrica (Ferrer, Cabot i Colom) (Reus, 1928), i a Catalunya descobridora d’Amèrica (Barcelona, 1929). El 2005, Joan Calsapeu i Cabot n’ha descobert 21 més de topònims catalans, sobretot, és clar, a l’àrea de la costa atlàntica de l’actual Canadà . Els catalanismes, no cal dir, son difícilment atribuïbles a un venecià o a un anglès.

El passatge del Nord-Est.

Sebastià Cabot, el 1547 tornà al servei de la Corona britànica, car ni la hispànica, ni Venècia podien finançar els seus nous projectes. El 1552, organitzaria, des de Londres, una expedició per a arribar a Orient seguint les costes del Nord d’Europa. Fou l’inici dels viatges per les mars gelades de l’Oceà Àrtic buscant el passatge del Nord-Est. Sembla que arribaren en un cert moment fins a Arkàngel, i establiren els primers contactes comercials pel Nord entre Anglaterra i l’imperi moscovita. L’empresa que Cabot dirigiria fou la Muscovy Company of Merchants.

El cabotatge

Segons alguns autors, el mot ‘cabotatge’, la “navegació comercial que es fa al llarg de la costa” (IEC) , té, com a origen el nom de ‘Cabot’. Així, llegim, a un text enciclopèdic portuguès, que “ em sua homenagem, a estratégia de navegaçâo costeando o litoral recebeu o nome de cabotagem”.

Francesc Roca

Altres referències:

Armand Sanmamed: Miquel Rifós

Armand Sanmamed: Joan d'Agramunt

Armand Sanmamed: els Cabot

Joan Cavaller: Toponímia catalana a Terranova

Francesc Roca. Els Cabot: de Terranova a Riu de la Plata, i un mapamundi (1497-1557)

Política de cookies