Joan Cavaller. TV3: "Adéu, Espanya?"

El dia 3 de juny de 2010, TV3 va emetre un treball dirigit per Dolors Genovès titulat "Adéu, Espanya?" dins el programa Sense ficció, en el qual compara la situació política de Grenlàndia, Québec i Escòcia amb Catalunya i planteja un seguit de qüestions: la independència/secessió és democràtica?, serien econòmicament viables aquests nous estats?, com reaccionaria la Unió Europea?

 

L'emissió d'aquest trebal ha creat un enrenou important perquè per primera vegada un mitjà audiovisual públic a l'Estat espanyol, i que a més està en mans de polítics espanyolistes (PSC), s'ha atrevit a parlar de la possibilitat de la independència de Catalunya. Aquest fet és molt lloable perquè contribueix a normalitzar la discussió democràtica sobre aquesta qüestió, especialment en un Estat com l'espanyol que des de 1714 ocupa militarment Aragó, Balears, Catalunya i València i sotmet sistemàticament  els habitants dels antics Estats a humiliació, espoli i violència. Tinguem present que no fa gaire anys, el jutge Garzón va empresonar independentistes només pel fet de ser-ho. L'emissió del treball "Adéu, Espanya" resulta encara més sorprenent perquè els seus responsables demostren un posicionament més que evident en favor de la independència de Catalunya.

 

La raó de ser d'aquest treball obeeix indubtablement al cansament de les institucions públiques catalanes davant l'empobriment a què ens sotmet l'Estat espanyol i, particularment, a la vergonya que produeix la paràlisi del Tribunal Constitucional en l'emissió de veredicte pel recurs presentat pel Partit Popular contra el vigent Estatut d'Autonomia. Sembla com si el PSC volgués cridar l'atenció a l'Estat sobre el perill independentista d'una sentència contrària a l'Estatut en qüestió, en la mateixa línia de les declaracions del president, José Montilla, al Senat espanyol el 24 de maig de 2010.

 

Així doncs, hem d'aplaudir els responsables de TV3 pels evidents beneficis que l'emissió del programa pot aportar a la normalitat democràtica del nostre país.

 

Per a justificar el posicionament independentista, el treball introdueix dades econòmiques molt rellevants, com ara que el dèficit fiscal de 15.000 milions d'euros anuals amb l'Estat espanyol serviria per a finançar un munt d'infraestructures. Però també introdueix breus referències a la història del país per a demanar legitimitat a la demanda d'independència: "1469: Ferran, príncep de Girona, i hereu de la Corona d'Aragó, es casa a Valladolid amb la princesa de Castella, Isabel. Deu anys després, s'unirien les dues corones. Catalunya, València, Mallorca i Aragó van conservar lleis, furs i corts pròpies. 1640: esclata la revolució a Catalunya per les exigències fiscals i militars de la monarquia hispànica en guerra contra França. El país és ara una república sota el domini del rei francès. 1652-1659: Catalunya retorna a la corona hispànica i perd els comtats del Rosselló i la Cerdanya cedits a França. 1700: mor el rei Carles II sense descendència. Castella defensa el net del rei de França, Felip de Borbó com a candidat. Anglaterra i Holanda prefereixen el fill de l'emperador d'Àustria, Carles. I esclata la guerra a Europa. La Corona d'Aragó va fer costat a Carles i al model parlamentari i comercial que hi havia a Anglaterra i Holanda. 1705: i Carles desembarca al port de Barcelona acompanyat de l'esquadra anglesa. 1714: les potències europees han abandonat Catalunya, i l'onze de setembre de 1714 cau Barcelona sota l'exèrcit del rei borbó, Felip V. 1.200 cases van ser enderrocades, 30.000 persones es van haver d'exiliar. Es van abolir les Constitucions, les Corts i la Generalitat. I es va imposar el dret de conquesta".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

.