Josep Maria Casasús. Tal dia com avui de fa 370 anys

AVUI 07.06.2010

Diuen que l'Onze de Setembre no és una data encertada com a Diada Nacional de Catalunya. És el record d'una derrota que ens arrabassà drets i llibertats. Commemora una jornada trista. No té el caràcter positiu del jorn que evoca la festa nacional francesa, posem per cas, o la de molts països que volen honorar glòries del seu passat.

Potser és més adient recordar l'aniversari d'avui, 7 de Juny, el Corpus de Sang de fa 370 anys. Els segadors revoltats entraren a Barcelona. Iniciaren una contesa ben diferent a la Guerra de Successió que menà a l'ensulsiada del 1714.

Sebastià Solé i Cot, en un article a la Revista de Dret Històric de l'Institut d'Estudis Catalans, descriu així el contrast: "A la Guerra de Successió, Catalunya va tenir una actitud intervencionista en els afers de la monarquia hispànica i ho va perdre tot, mentre que de la Guerra dels Segadors, amb una actitud separatista, en va sortir molt més ben parada". El 1714 prevalia el dinastisme elitista, el 1640 el patriotisme popular.

L'historiador Joaquim Albareda, de la Universitat Pompeu Fabra, sosté que la Guerra de Successió la guanyaren Anglaterra i la Casa de Borbó, no pas Espanya, que entrà en decadència, ni Catalunya, és clar, a qui els anglesos deixaren plantada.

Enric Prat de la Riba, l'any 1899, argumentà en un article que la motivació dels herois catalans del 1714 era dinàstica o religiosa, no pas patriòtica: "Fa pena l'esperit d'aquella època: idees, aspiracions, tot es troba confós, barrejat, amb idees, sentiments i aspiracions castellanes".

Per què l'11 de setembre és festa nacional? Fa poc més de cent anys uns joves començaren a dur flors a l'estàtua de Casanova. Foren estomacats per la policia. La repressió esperonà cada any un homenatge que esdevingué un ritu de la catalanitat.

El Corpus de 1640, glossat per Jacint Verdaguer en el poema Nit de sang, fou bandejat de la memòria col·lectiva, tot i que el juny de la falç al puny, el Corpus i la ginesta congria un univers simbòlic, reflectit des de la sardana de Juli Garreta fins aquella peça de Joan Maragall que acaba amb aquests versos: "En la flor de la ginesta / Catalunya m'ha parlat; / m'ha parlat de la gran festa / de la nostra llibertat".