Memòria històrica > Heràldica catalana a Espanya i el món

Agustí Esteve i Orozco de Nájar. «La nostra nació, Catalunya, és molt rica en heràldica»

El 16 de febrer de 2010, el Punt va publicar una entrevista amb Agustí Esteve i Orozco de Nájar, membre de l'associació d'heraldistes Cercle Català d'Estudis Heràldics i Nobiliaris.

La reproduïm a continuació:

El Punt 16.02.2010

Agustí Esteve i Orozco de Nájar forma part d'un grup d'una quarantena de persones que practica la ciència dels heralds, que ensenya a desxifrar i compondre amb encert els escuts d'armes conforme a les lleis, regles, usos i costums de cada nació o estat. Catalunya té una rica història heràldica, una de les més antigues d'Europa, i l'escut que representa el Principat és anterior al d'altres nacions de la península Ibèrica, cosa que referma la convicció que Catalunya té unes arrels pròpies que es remunten molt enrere en el temps

En quina situació està l'estudi de l'heràldica a Catalunya?

–«Estem força avançats, encara que ens manca una mica d'unió didàctica, que fugi de pressions exteriors, amb connotacions polítiques i partidistes.»

–En relació a altres països sabem prou de la nostra història pel que fa a l'heràldica?

–«La nostra nació, Catalunya, és molt rica en heràldica, trobem escuts ja al segle XIV. Neix per raons militars: s'havia de conèixer qui era l'enemic i qui l'amic; cap al segle XII els nostres cavallers duien un casc o un elm, no se'ls veia el rostre i havien de dotar-se d'un senyal per reconèixer qui era qui s'amagava darrere d'aquell elm.»

– Forma part també del Cercle d'Investigació i Documentació Medieval de Catalunya, és un període poc estudiat de la història catalana?

– «Hi ha molts estudis sobre l'heràldica, en Manel Bassa i Armengol en ha deixat un Tractat general d'heràldica, i en Martí de Riquer i Morera, també ens ha deixat alguna obra.»

–Podem atribuir l'origen de l'escut de Catalunya, com diu la llegenda, a Guifré el Pelós?

–«D'alguna manera sí. La llegenda té un profund arrelament a la societat, encara que hi ha fets a tenir en compte: per exemple, l'Enciclopèdia Catalana ens diu que a la llegenda tardana s'atribueix a l'emperador Lluís el Pietós haver dibuixat sobre l'escut daurat del comte amb els dits tacats de la seva sang els pals vermells que havien de constituir l'escut català i la bandera catalana. Però si Guifré va néixer el 840 i Lluís va morir el 840, no podien haver-se creuat mai. Sí que va ser contemporani d'ell Carles el Calb, fill de Lluís el Pietós. En la tomba d'Ermessenda de Carcassona apareixen per primera vegada els quatre pals de l'escut comtal. De vegades la llegenda esdevé història.»

–Què representen aquestes quatre barres?

–«Primer hem d'aclarir que per barra s'entén una peça de l'escut que va del cantó superior de l'esquerra a l'inferior de la dreta, és a dir diagonalment; per tant, n'hauríem de dir pal, perquè travessa verticalment l'escut. Els pals vermells són els quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l'emperador franc.»

–Aquest és un dels escuts més antics d'Europa i el més antic de la península Ibèrica; això prova que érem una nació abans que altres?

–«Això de les antiguitats és un tema una mica complicat. Catalunya va néixer com a conseqüència de l'emancipació dels comtes de Carlemany, però s'ha de tenir en compte que a la resta de la península Ibèrica també hi havia diferents nacions o estats; en l'escut podem observar la unió, per les armes, és a dir amb lluita armada, de Catalunya, Aragó, Navarra i Castella i Lleó. Per tant podríem dir que sí que Catalunya té més antiguitat, ja que l'escut que es coneix és el dels Reis Catòlics, amb corona reial oberta i les armes de Castella i Lleó, Aragó i Sicília (1474-1492), i ha canviat fins a divuit o dinou vegades.»

–Quins escuts europeus són més antics que el català?

–«És difícil saber-ho, els escuts d'Europa no comencen a aparèixer fins al segle XII, per poder distingir els homes en la lluita guerrera. L'escut català té l'origen en una llegenda que va succeir el segle IX.»

–La coincidència de colors amb la bandera espanyola és pura casualitat o hi ha alguna relació històrica entre l'espanyola i la catalana?

–«No hi ha cap coincidència. L'actual bandera d'Espanya va néixer amb el Reial Decret del 21 de maig del 1785, expedit a La Granja de Sant Ildefonso (Segòvia) per Carles III, quan es va adoptar una nova ensenya per a la marina espanyola. Es va decidir, d'entre diferents projectes de combinació de colors, per la roja i vermella, provinent de la Corona d'Aragó, perquè, segons documents històrics, tenia millor visibilitat des del mar. S'ha de recordar que abans era blanca. Així va poder dotar la marina espanyola d'un pavelló diferent. La catalana prové de l'emblema heràldic del llinatge dels comtes de Barcelona, un dels més antics d'Europa, posat sobre tela. L'adoptaren els seus descendents com a comtes de Provença, comtes de Foix, al segle XII, com a reis de Mallorca el XIII i com a reis d'Aragó després que la branca principal familiar succeís Ramir el Monjo en el regne d'Aragó el 1137. A partir de Jaume I es coneixerà com a bandera o senyal reial. A les cròniques medievals de Desclot i Muntaner, senyal dels reis d'Aragó, i a partir de finals del XIV s'alternarà la denominació amb la de bandera de Catalunya.»

–Senyera o bandera?

–«Una bandera és un pany de tela, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat. Una senyera és un estendard, que serveix d'ensenya d'una corporació.»

–Quin és el paper d'Ermessenda de Carcassona en la història de Catalunya?

–«Ermessenda de Carcassona va tenir un paper destacadíssim en la política catalana del segle XI. Va dirigir els afers comtals de Barcelona, primer com a esposa de Ramon Borrell i després com a tutora de Berenguer Ramon I i de Ramon Berenguer I. El seu sepulcre, que és a la catedral de Girona, és un dels llocs on apareixen per primera vegada els quatre pals de l'escut comtal.»

–Quines són les nissagues més antigues del Principat?

–«N'hi ha unes seixanta. Podríem destacar-ne els Anglesola, Besora, Cabrera, Cardona, Cervelló, Cruïlles, Erill, Foixà, Llull, Milany, Montcada, Pallars, Pinós, Requesens, Torrelles, Urgell, Vic, Xèrica...»

–Com pot una persona del carrer buscar els orígens heràldics dels seus cognoms?

–«Hi ha diferents fonts: els assentaments escrits en partides de naixements, actes notarials...; no es fàcil, però es pot seguir amb molta paciència en els llocs adients. L'accés de vegades no és ni còmode ni senzill.»

–No deu ser fàcil resseguir un arbre genealògic.

–«S'ha de tenir em compte que la genealogia és una ciència que estableix el parentiu entre persones, progenitors i ascendents d'un individu, d'una família i llinatges, i n'estudia l'origen, la descendència i fins i tots les aliances. En conseqüència s'han de fer moltes consultes a arxius (d'església, notarials...) per aconseguir resseguir l'arbre genealògic.»

–Tots els cognoms catalans tenen correspondència amb un escut?

–«Tots els cognoms no tenen un escut d'armes, les nissagues no són totes nobles, algunes neixen com a conseqüència d'un favor feudal i això comporta no tenir escut d'armes.»

–Hi ha una noblesa catalana?

–«I tant que hi és, hi ha una corporació nobiliària creada el 1880 amb la denominació de Cos de la Noblesa de Barcelona. El nom actual li fou donat el 1919, fou considerada la successora i representant de l'antic braç militar de Catalunya, que inscrivia els seus membres al Llibre Verd, i de la confraria dels Cavallers de Sant Jordi, sant que venera com a patró.»

–Fins a quin punt el fet que Catalunya hagi estat tradicionalment un lloc de pas ha deixat en els arbres genealògics catalans senyals de nissagues de fora del Principat?

–«Catalunya, des de temps immemorial ha estat un passadís de cultures i tradicions. Això ha comportat que tots els viatgers hi hagin deixat la seva petjada no solament en matèria heràldica, sinó en altres temes importants per a la societat civil. Hem de recordar que l'any 1519, a Barcelona, es van reunir 52 nissagues nobles de tot Europa en el Capítol del Toisó d'Or, i que ens ha quedat un molt ampli i veritable exemple de l'heràldica als setials de la catedral de Barcelona.»

–Les noves tecnologies faciliten la recerca dels orígens heràldics?

–«Sí, fa molt poc temps s'ha creat una entitat anomenada ASINDA (Associació per a la Integració de Dades i Buidatges en Genealogia i Ciències Afins). L'objectiu de l'entitat és posar a disposició dels genealogistes i investigadors d'altres disciplines un lloc on poder fer recerques de forma simultània a tots els buidatges que s'hi vagin incorporant. Estan oberts a rebre buidatges de qualsevol lloc del món, tot i que de moment només tenen dades de poblacions catalanes. No té res a veure amb la nostra entitat –és molt recent la seva creació–; això no deixa de ser una bona notícia per als lletraferits de l'heràldica.»

Agustí Esteve i Orozco de Nájar. «La nostra nació, Catalunya, és molt rica en heràldica»

Política de cookies