Joan Cavaller. El català a la universitat

 

 

Aquest video parteix de la base que la majoria dels professors imparteixen les assignatures en català però canvien al castellà per respecte a alumnes que presumiblement no coneixen la llengua per procedir de països externs al domini lingüístic del català o per la naturalesa "internacional" dels màsters i els postgraus impartits. En realitat, la marginació del català és més gran ja que molts professors es neguen sistemàticament a parlar en català.

 

La facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona n'és un cas arquetípic. Passegeu-vos per les aules d'assignatures com ara Filosofies de la memòria (Màster Pensament Contemporani), Teoria de la Subjectivitat (Màster Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política), La il·lustració grega, La teologia grega (Màster Filosofia i Estudis Clàssics), La Revolución Cosmològica de los Siglos XVI-XVII (Màster Filosofia i Estudis Clàssics), Textos Helenísticos (Máster Filosofia i Estudis Clàssics), per citar només alguns casos, i descobrireu que el català no hi és present.

 

Per entendre l'ambient que es respira en la facultat, només cal recordar el trist espectacle que protagonitza constantment el Sr. Francisco Caja, professor de l'assignatura Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Universitat de Barcelona (UB). En aquesta entrevista recent, Caja presenta un llibre en què situa l'origen del catalanisme en plantejaments racistes.

 

  

 

Recordeu que els poders de l'estat no es redueixen al govern, l'exèrcit, el tribunal constitucional o el congrés dels diputats. La facultat de filosofia, allà on es transmet el coneixement en el seu més alt grau possible, és a la universitat pública espanyola un pilar bàsic dins la persistència del procés de colonització castellana. Recordeu també que, en contra de tot caràcter democràtic, la majoria dels professors hi són amb caràcter vitalici. Quan la universitat pública funciona principalment per motius polítics a la manera d'un govern civil, és molt normal que, malgrat existir pensadors excel·lents, no hi hagi ni un sol filòsof català o espanyol reconegut a nivell internacional. Els grans filòsofs nord-americans, alemanys, francesos, anglesos, etc. no dialoguen amb els filòsofs catalans i espanyols. No ho fan perquè aquí la facultat de filosofia de la universitat pública barreja els interessos científics amb els interessos polítics de l'Estat i en aquest context és molt complicat que la ciència s'obri camí. Un cas diferent el constitueixen les universitats privades, però encara són molt joves i trigaran a generar pensadors de nivell capaços d'establir diàleg amb els filòsofs estrangers i influir-hi.

 

En tot cas, després de trenta-cinc anys de convivència democràtica, avui el català, malauradament, és un problema greu a la universitat.

 

 

Joan Cavaller

4 de juliol de 2010