GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Xavier Roig. Explicacions, si us plau

Xavier Roig. Explicacions, si us plau


S'HA DEMOSTRAT QUE A LA CONSTITUCIÓ, EL POBLE CATALÀ NO HI PINTA RES

 

Xavier Roig

 

Ja fa molts anys que a casa sabem que això d'anar a votar Estatuts és una aixecada de camisa. No sóc advocat, però la lògica s'imposa, que és el que ha passat. A veure: si l'Estatut és una llei orgànica i, per tant, s'ha d'aprovar per les Corts espanyoles, entenc que amb aquest acte ja n'hi ha prou. A què treu cap, un referèndum? Sembla que l'eufòria de la Transició va fer que s'hi inclogués una mica d'aparador popular, intentant donar bombo i platerets a coses sense sentit. La sensació que ens van enredar volent fer veure que el poble català era protagonista d'alguna cosa l'he tinguda sempre molt viva. I, com s'ha demostrat, el poble català, a la Constitució espanyola, no hi pinta absolutament res.

Revoltar-se ara contra el Tribunal Constitucional (TC) em sembla propi d'un país de tocatimbals. Les regles han estat sempre evidents. I nosaltres les hem acceptades. El procediment sempre ha estat clar: redacció d'Estatut, modificació i aprovació pel Parlament de Catalunya, modificació i aprovació per les Corts Espanyoles, referèndum (ja els ho he dit, sobrer totalment) i, en tractar-se d'una llei, possibles recursos davant el TC. Un procediment mal dissenyat, d'acord. Un nen veu que les peces estan en ordre equivocat. Però és el procediment que els nostres polítics van dissenyar i subscriure. El TC ha complert la feina que el sistema li té encomanada. Potser abans d'aprovar-se l'Estatut (per qualsevol dels Parlaments implicats) hauria estat bo incloure-hi una consulta al TC per veure si el text era constitucional, oi?

¿Com es pot fer votar a la gent un text que les regles del joc (que inclouen prendre's seriosament allò que digui el TC) diuen que pot ser il·legal? Alguns insisteixen que el TC no està legitimat perquè no s'ha renovat. Tornem-hi. Les regles del joc de renovació del TC també estan fixades. Si aquestes regles són dolentes, cal canviar-les. Però no pas reclamar que es canviïn quan les seves sentències no agraden. Pregunto: si les filtracions haguessin indicat que la sentència seria favorable i diria que l'Estatut és perfecte, ¿hauríem reclamat que el TC es renovés?

El gran problema dels catalans amb Espanya és que no som seriosos i, en conseqüència, el nivell de respecte és baix –fins i tot el que tenim amb nosaltres mateixos–. Catalunya va votar afirmativament al referèndum de la Constitució (vull recordar que els bascos van votar-hi no), hem participat en el joc constitucional amb entusiasme, ens hem cregut que l'Estatut era més que una llei orgànica... i quan ens xiulen gol, diem que les regles no són justes. Ho sento, poc seriós. Per tal de fer-nos el simpàtic, no només hem anat per Madrid explicant acudits de catalans, sinó que vam acceptar participar en una competició en què la nostra porteria tenia molts més metres quadrats de forat que la del contrincant. I ara, quan ens marquen gols, diem que no s'hi val. Això, senyors, diu molt poc de la nostra formalitat.

Em demanen que em mobilitzi. A contracor. Perquè no m'agraden les operacions de distracció, ni sentir-me manipulat. La manifestació hauria de ser per preguntar per què els parlamentaris catalans a Madrid han amagat el cap sota l'ala els darrers trenta anys. Jo no vull explicacions del TC, vull explicacions dels responsables que van redactar les normes, i dels simpàtics i campechanos parlamentaris catalans que els darrers trenta anys han donat suport a aquestes regles.

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici