Xavier Roig. Explicacions, si us plau

S'HA DEMOSTRAT QUE A LA CONSTITUCIÓ, EL POBLE CATALÀ NO HI PINTA RES

Xavier Roig

Ja fa molts anys que a casa sabem que això d'anar a votar Estatuts és una aixecada de camisa. No sóc advocat, però la lògica s'imposa, que és el que ha passat. A veure: si l'Estatut és una llei orgànica i, per tant, s'ha d'aprovar per les Corts espanyoles, entenc que amb aquest acte ja n'hi ha prou. A què treu cap, un referèndum? Sembla que l'eufòria de la Transició va fer que s'hi inclogués una mica d'aparador popular, intentant donar bombo i platerets a coses sense sentit. La sensació que ens van enredar volent fer veure que el poble català era protagonista d'alguna cosa l'he tinguda sempre molt viva. I, com s'ha demostrat, el poble català, a la Constitució espanyola, no hi pinta absolutament res.

Revoltar-se ara contra el Tribunal Constitucional (TC) em sembla propi d'un país de tocatimbals. Les regles han estat sempre evidents. I nosaltres les hem acceptades. El procediment sempre ha estat clar: redacció d'Estatut, modificació i aprovació pel Parlament de Catalunya, modificació i aprovació per les Corts Espanyoles, referèndum (ja els ho he dit, sobrer totalment) i, en tractar-se d'una llei, possibles recursos davant el TC. Un procediment mal dissenyat, d'acord. Un nen veu que les peces estan en ordre equivocat. Però és el procediment que els nostres polítics van dissenyar i subscriure. El TC ha complert la feina que el sistema li té encomanada. Potser abans d'aprovar-se l'Estatut (per qualsevol dels Parlaments implicats) hauria estat bo incloure-hi una consulta al TC per veure si el text era constitucional, oi?

¿Com es pot fer votar a la gent un text que les regles del joc (que inclouen prendre's seriosament allò que digui el TC) diuen que pot ser il·legal? Alguns insisteixen que el TC no està legitimat perquè no s'ha renovat. Tornem-hi. Les regles del joc de renovació del TC també estan fixades. Si aquestes regles són dolentes, cal canviar-les. Però no pas reclamar que es canviïn quan les seves sentències no agraden. Pregunto: si les filtracions haguessin indicat que la sentència seria favorable i diria que l'Estatut és perfecte, ¿hauríem reclamat que el TC es renovés?

El gran problema dels catalans amb Espanya és que no som seriosos i, en conseqüència, el nivell de respecte és baix –fins i tot el que tenim amb nosaltres mateixos–. Catalunya va votar afirmativament al referèndum de la Constitució (vull recordar que els bascos van votar-hi no), hem participat en el joc constitucional amb entusiasme, ens hem cregut que l'Estatut era més que una llei orgànica... i quan ens xiulen gol, diem que les regles no són justes. Ho sento, poc seriós. Per tal de fer-nos el simpàtic, no només hem anat per Madrid explicant acudits de catalans, sinó que vam acceptar participar en una competició en què la nostra porteria tenia molts més metres quadrats de forat que la del contrincant. I ara, quan ens marquen gols, diem que no s'hi val. Això, senyors, diu molt poc de la nostra formalitat.

Em demanen que em mobilitzi. A contracor. Perquè no m'agraden les operacions de distracció, ni sentir-me manipulat. La manifestació hauria de ser per preguntar per què els parlamentaris catalans a Madrid han amagat el cap sota l'ala els darrers trenta anys. Jo no vull explicacions del TC, vull explicacions dels responsables que van redactar les normes, i dels simpàtics i campechanos parlamentaris catalans que els darrers trenta anys han donat suport a aquestes regles.