Jimmy Carter recomana paciència i coratge als catalans pel TC

L'ex-president nord-americà assegura que cap tribunal podrà canviar el "caràcter únic" de Catalunya

Amb l'aura d'estadista intacta, l'expresident nord-americà Jimmy Carter va recomanar ahir al poble català dosis de “paciència” i “empènyer el futur amb coratge” davant la sentència del TC contra l'Estatut. “Cap tribunal no podrà canviar el caràcter únic de la cultura de Catalunya, que serà perpetuada i admirada durant els pròxims mil anys”, va assegurar Carter, que es va desplaçar de Pleins, el petit poble de l'Estat de Geòrgia on va néixer, fins a Barcelona per rebre el Premi Internacional Catalunya.

Amb 85 anys, l'expresident viu més antic dels Estats Units –va governar del 1977 al 1981, quan va ser derrotat pel republicà Ronald Reagan– va agrair el reconeixement i va citar els seus records de la Barcelona olímpica i una posterior estada a Cardona, va elogiar el model integrador català amb la immigració –“mirall per a altres països”– i també va explicar la seva admiració per l'arquitecte Jujol. No li era aliena la “Catalonia” de la qual parlava.

Potser per això, a la roda de premsa anterior al discurs institucional, s'havia atrevit a comparar la sentència del Constitucional amb algunes decisions “errònies” de la Cort suprema nord-americana en l'últim any, com el finançament de campanyes polítiques o la reafirmació del dret a portar armes. Segons Carter, la sentència crearà una “anomalia temporal” entre Catalunya i la resta de l'Estat, però va demanar “confiança” a la societat catalana.

Carter va recollir el premi, dotat amb 100.000 euros, i l'escultura La clau i la lletra de Tàpies, que es concedeix a gent que han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics i humans. El 2002 li van atorgar el Nobel de la pau. Primer, per la seva presidència, pels èxits en la política exterior, amb l'acord de pau entre Egipte i Israel, entre d'altres. Després va crear la Fundació Carter, amb diverses labors humanitàries arreu i de resolució de conflictes. I en aquest sentit, va indicar que si els dirigents catalans l'hi demanessin, la seva fundació enviaria observadors a un eventual referèndum oficial.