135: El Madrid dels arquitectes catalans*

La primera pedra de l’edifici neoclàssic del Congrés dels Diputats de Madrid es posà el 1843. El projecte arquitectònic guanyador del concurs era signat per l’arquitecte Narcís Pascual i Colomer. Al davant del Congrés, es construiria, anys desprès, el Palace Hotel de Madrid, seguint el projecte d’un arquitecte especialitzat en hotels, com el Ritz de Barcelona, i urbanitzacions de luxe, com Cannes o Cascais: Eduard Ferrés i Puig. Un xic enllà, l’arquitecte Josep Grasses i Riera intervindria en un nou disseny al parc del Buen Retiro, inclòs un gran espai dedicat a monument al rei Alfons XII. I l’escultor Agustí Querol i Subirats és l’autor de l’espectacular frontó de la façana de la Biblioteca Nacional, i del conjunt arquitectònic-escultòric de l’espai superior del Ministeri de Foment (avui, d’Agricultura). Prop del Congrés, la única construcció modernista de Madrid, el Palau Longoria, seu, actualment, de la Societat General d’Autors (SGAE), fou construït segons un projecte de Josep Grasses i Riera, autor, també, de l’ambaixada d’Itàlia al regne d’Espanya.

Conclusió : l’arquitectura catalana projectà, també, alguns dels edificis públics més emblemàtics de la ciutat de Madrid. Una ciutat de palaus, casernes i convents que, a mitjan segle XIX començava a modernitzar-se. Gràcies a Ildefons Cerdà, autor d’un extraordinari Estudi minuciós de la seva (desastrosa) situació urbanística i higiènica, i d’un Pla de Reforma urbana interior. Un pla per convertir Madrid en una ciutat industrial. Com que deia que l’han de finançar els propietaris urbans, aquest pla fou arxivat (i realitzat, pagant l’estat).

Francesc Roca

16/07/2010

*Títol original: 1843 : El Congrés dels Diputats