J. Oller. Espanya té por de Kosova

J. Oller

Nació Digital 25.07.2010

La “caverna mediàtica” no les té totes. Tampoc el govern de l’Estat i el PP. El vistiplau del Tribunal Internacional de Justícia, la màxima instància judicial de les Nacions Unides, a la independència de Kosova ha fet saltar les alarmes. La conclusió que es pot extreure del que diuen la premsa, els polítics i les institucions a Madrid és molt clara: Espanya no reconeixerà mai el nou país per la por a un efecte taca d’oli. Si Kosova pot ser lliure, altres nacions poden reclamar assolir el mateix estatus.

I la “caverna”, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i el PP saben que dins de la península Ibèrica hi ha moltes realitats, malgrat que repeteixin que la pàtria és una i només una. Espanya està preocupada per Catalunya i Euskadi. Alguns esdeveniments se li han girat en contra. Letònia, Estònia, Lituània, Montenegro, Macedònia, Croàcia, Bòsnia, Eslovènia, Eslovàquia i Txèquia no eren independents fa 15 anys. Avui, sí.

A tot això shi afegeix ara la decisió del tribunal internacional sobre Kosova, rebuda amb aplaudiments per les forces independentistes catalanes. Hi ha escletxes per a l’aparició de noves nacions al món i Espanya no vol que s’obrin. Ans al contrari, desitja segellar-les per sempre.

La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha reblat que es manté ferm el no reconeixement de Kosova i que cal una sortida dialogada, l’única sortida, al seu parer. Els arguments del govern espanyol els explica la vicepresidenta. «La nostra posició no ha canviat per dues raons. Una, per respecte a la resolució que compartim del Consell de Seguretat de Nacions Unides... i els acords fronterers i de diversitat ètnica i cultural que van permetre acabar la guerra de Bòsnia”. Maria Teresa Fernández de la Vega també referma que non hi ha cap relació entre els Balcans i la declaració d’independència de Kosova i Espanya. Afirma que ningú amb un mínim de responsabilitat podria lligar les dues realitats. Espanya sempre ha parlat d’arguments jurídics per a oposar-se a la decisió dels kosovars. Pel govern espanyol, es viola la legislació internacional i atempta contra el principi d’integritat territorial i la sobirania de Sèrbia. Espanya és un dels pocs països de la Unió Europea que no reconeix la declaració unilateral d’independència de l’antiga província sèrbia de majoria albanesa. Millor tenir problemes amb els socis de la UE que no pas fer un pas endavant. Tot això, amb la previsió que la Unió Europea arribi a un acord per al reconeixement de Kosova.

Pel que fa a la caverna (El Mundo, Libertad Digital, ABC, La Razón, Minuto Digital), en aquest cas es fa costat al govern espanyol. Kosova no pot ser independent. I el motiu més recorrent és la possibilitat que Catalunya o Euskadi puguin fer el mateix. La decisió del tribunal internacional omple moltes i moltes pàgines dels diaris de paper i digitals de Madrid, amb informació que gira en la direcció de justificar el “no” espanyol i gran quantitat d’articles d’opinió que giren en el mateix sentit. I s’afanyen a exposar el parer dels Estats Units. Els nordamericans van negar que el vistiplau del Tribunal Internacional de Justícia sigui aplicable a altres regions d’Europa on hi ha moviments nacionalistes. El portaveu del departament d’Estat, Philip Crowley, va negar que el dictamen sigui aplicable a cap altra situació, després de ser preguntat específicament sobre si aquesta decisió aixecarà il·lusions en moviments independentistes d’arreu del món.
 
Crowley fins i tot va afirmar que els serveis jurídics del seu departament han redactat un informe que certificaria que la decisió del tribunal no és aplicable a cap altre cas semblant. L’ABC inclou un element nou que ajuda a comprendre -justificar- el seu no a la independència. Per aquest diari, el nou país ha de lluitar contra els mil i un escàndols de corrupció de les classes dirigents. El Mundo afegeix una enquesta on pregunta si la decisió de la cort internacional pot tenir repercussions a Espanya. El 84 per cent dels lectors respon que “sí”.

Gustavo de Aróztegui, a El Mundo, remarca que s’ha de mantenir la intangibilitat de les fronteres, un principi que, diu, està perfectament assentat en el dret internacional. per aquest articulista, comparar la situació dels Balcans amb Espanya només respon a ignorància, mala fe o oportunisme polític.