El portaveu del Departament d’Estat dels EUA, Philip Crowley, responent a preguntes de la premsa espanyola, va afirmar que la jurisprudència originada per la sentència del Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia sobre la independència de Kosovo no era traslladable a “cap altra situació europea”.

La pregunta va ser formulada amb tota la intenció del món perquè qui la feia sabia quina resposta obtindria. Buscava un titular de consum intern que alimentés els mitjans de comunicació espanyols –inclosos els diaris i digitals catalans- i servís per desencoratjar l’independentisme català i basc que, en la lletra de la sentència, podria trobar un camí factible i pacífic per assolir els seus objectius nacionals.

En certs ambients nacionalistes sembla que l’efecte buscat per l’espanyolisme mediàtic ha fet un cert forat. I el fatalisme, tant comú entre els catalans, ha tornat a enfosquir les esperances creades arran de la sentència. Ara bé, els catalans no ens podem deixar ensarronar tan fàcilment. Hem de saber veure si darrera aquestes declaracions s’amaguen les directrius de la política exterior dels EUA respecte de possibles futurs de processos d’autodeterminació.

Qualsevol que estigui avesat a les regles del joc diplomàtic sap que, un alt responsable en actiu de la diplomàcia americana com Philip Crowley només podia respondre en aquests termes. Qualsevol altra resposta podria haver originat un greu conflicte diplomàtic que hauria posat en un seriós compromís el govern del seu país i, de passada, hauria comportat, automàticament, el final de la seva carrera professional.

Crowley com a representant qualificat del govern del país més poderós del planeta no es pot permetre especular sobre situacions virtuals. El Departament d’Estat americà no alimenta conflictes interns –si més no, oficialment-; en tot cas, pot ajudar a solucionar-los quan aquests esdevenen una realitat. Per especular sobre geopolítica, als EUA, ja existeixen altres instàncies i, segurament, aquestes ja tenen una idea força clara de la situació política interna espanyola.

El ressò de les declaracions de Crowley contrasta amb la poca incidència que van tenir les d’un altre americà il·lustre, l’expresident Jimmy Carter, a Barcelona, mentre recollia a Barcelona el Premi Internacional Catalunya (v. l’article de Ramon Freixes. Bufen vents de canvi?). Carter va declarar que, en cas que es dugués a terme un referèndum independentista a Catalunya, no tindria cap inconvenient a enviar-hi observadors, a través de la seva fundació, si així ho requerien els polítics catalans. Carter no és un polític en actiu i, per tant, gaudeix d’un marge de maniobra més gran a l’hora d’expressar els seus punts de vista. Malgrat això, a ningú se li escapa que un expresident és una figura institucional que representa els EUA, especialment quan viatja pel món, i que, abans de fer qualsevol declaració, ha de sospesar molt bé què diu.

A primer cop d’ull, les declaracions d’un i altre poden semblar contradictòries. Si les analitzem amb una mica més de calma, no n’hi trobarem cap de contradicció. Al contrari, són senyals diàfanes per a navegants experts. Per una banda, ens diuen: nosaltres no atiem ni atiarem cap escenari d’autodeterminació, com no pot ser d’altra manera. Ara bé, si es produís, no tindríem cap inconvenient a intervenir-hi enviant observadors. És a dir, no s’hi oposarien sinó que vetllarien perquè el procés fos democràtic, net i pacífic.

Els espanyols són cada vegada més conscients ja no controlaven el tempo dels esdeveniments i que qualsevol hipòtesi és possible, si els catalans ens ho proposem decididament, pacíficament i democràticament. D’aquí la seva por i el seu nerviosisme, un nerviosisme que els duu a fer el ridícul més sonat en alinear-se amb estats com Rússia, Xina, Sèrbia o Grècia, d’una trajectòria democràtica i de respecte a la diversitat nacional i cultural francament dubtoses, i a pidolar declaracions tranquil·litzadores del Departament d’Estat americà.

Armand Sanmamed

29 de juliol de 2010

Els EUA neguen que el cas de Kosova sigui aplicable a Catalunya

Descarten que el dictamen del tribunal de l'Haia pugui donar ales a altres moviments nacionalistes a Europa