GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
136. 1363: Duanes, estat i nació

136. 1363: Duanes, estat i nació


 

El 1362-1363, a la vila de Montsó, a les Corts Generals de la Confederació de Catalunya-Aragó (és a dir, a la reunió conjunta dels tres parlaments: el Parlament del Principat de Catalunya –on estava representat el Regne de Mallorca–, el Parlament del Regne d'Aragó i el Parlament del Regne de València) es definí l'establiment d'una xarxa de duanes, que havia d'estar dirigida per les tres Generalitats: la Generalitat de Catalunya, la Diputació General d'Aragó i la Generalitat Valenciana. El comerç exterior de la Confederació ja era important i corresponia a la màxima instància administrativa –l'estat– la concreció dels llocs i els tipus de duanes necessàries per al bon funcionament del conjunt de l'economia nacional, que, per primera vegada, tindria uns límits administratius-econòmics. Molt abans, doncs, dels diversos intents de creació de mercats nacionals (protegits per duanes i aranzels) a l'Europa del segle XIX.

 

Les duanes establertes a les Corts de Montsó serien de dos tipus: terrestres i marítimes. Les terrestres definien la frontera econòmica amb Navarra (amb duanes a Borja, Ejea, Sos i Termas) i amb els comtats occitans i el Regne de França (amb duanes a Jaca, Biesques, Broto, Belsa, Benasc, Vielha, Malpas, Pobleta de Bellveí, Llavorre, la Seu, Puigcerdà, Vilafranca, Ceret i Perpinyà). La guerra d'aquell moment amb Castella feia impensables les duanes. Les duanes marítimes seguien tot l'Arc Mediterrani: de Cotlliure a Alacant (passant per Roses, Torroella, Palamós, Sant Feliu, Barcelona, Cubelles, Tarragona, Cambrils, Tortosa, Peníscola, Burriana, València i Dènia).

 

El mercat nacional, dibuixat a mitjan segle XIV.

 

 

Francesc Roca

 

Per saber-ne més: www.dpz.es/ifc/atlasH

Publicat al num.: 1284

Una col·laboració de l'ACCAT i Barcelona 20 minutos



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici