GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

80. Antoni de Sartina, inventor de la policia moderna


El 1789, l’any de la revolució francesa, Antoni de Sartina (Barcelona, 1729-Tarragona, 1801) va decidir marxar del París revolucionari i retornar a Catalunya, el país on havia nascut.

 

Sartina era fill d’un comerciant de gra de Lyon que s’havia instal·lat a Barcelona, car era proveïdor de l’exèrcit borbònic de Felip V. El seu pare el feu estudiar Dret a la Universitat de París. Feu una carrera fulgurant dins l’administració francesa. El 1759, l’any que es casava amb Maria-Elena Hardy, fou nomenat cap de policia de la ciutat de París. És a dir: cap dels serveis d’urbanisme i dels serveis d’higiene i, alhora, màxim responsable de la seguretat i l’ordre públics.

Sartina fou el primer que organitzà territorialment la policia, per districtes, amb uns mecanismes de coordinació i d’informació nous, que esdevingueren el model de totes les policies modernes que s’anaren implantant a Europa i al món. L’inventor de la policia moderna, doncs, hauria nascut, a Barcelona, la ciutat d’Europa, on, al segle XIX, segons Friedrich Engels, s’aixecarien més barricades. Com a director de la  Librairie entre 1763 i 1774 , és dir: com a cap de la oficina de censura de la monarquia, Sartina autoritzà la publicació de la Encyclopèdie, l’obra que és considerada com a rerefons ideològic de la revolució francesa de 1789.

El 1774-80, Sartina esdevingué ministre de marina del govern de la monarquia francesa, amb responsabilitats militars i, alhora, científiques i comercials. De fet, l’actual Illa de Sartina, a les costes del Pacífic del futur Canadà, és el testimoni de les descobertes d’una reial expedició marítima, impulsada des de París. El 1789, Sartina tornà a Catalunya. S’instal·là a Tarragona, on s’integrà en els cercles il·lustrats eclesiàstics de l’arquebisbat.

 

Francesc Roca

Font: 20 minutos



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici