GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. La revolució industrial dels 70

Francesc Roca. La revolució industrial dels 70


 
 
Molt –massa- sovint una idea ràpida, però amb èxit, serveix per definir uns anys. Es parla, encara, dels feliços 60, i de la crisi dels 70, la famosa crisi del petroli. La realitat, però, moltes vegades, escapa a aquestes visions improvisades (o, a vegades, malintencionades). La realitat dels anys 1960-70 és ben diferent dels tòpics que segueixen funcionant.

Els anys 60 foren, i ja és molt, un retorn a la vida econòmica d'abans de 1936-39. Algunes empreses (com Hispano Suïssa, Barcelona Traction, Banc Hispanocolonial, Ford, Ràdio Associació, Blanquerna, Serveis Aeronàutics de la Generalitat, o Laya Films) havien estat destruïdes o engolides als anys de la segona dictadura. N'havien sorgit altres (com Ames, Celsa, Montesa, Bimbo, Grífols, Almirall, Vall Companys, Seat, Hidroelèctrica, Planeta, Enciclopèdia). I moltes de les empreses d'abans del 39 continuaven amb més aire (com Catalana de Gas, Foment d'Obres i Construccions, Uralita, Roca Radiadors, Danone, Damm, Gallina Blanca, Puig, Uriach, Esteve, Salvat, Caixa de Pensions o el Clínic).

Els anys 1970, en canvi, els anys de la crisi del petroli, foren, en el món català, els anys d'un conjunt de processos que poden ésser reconeguts com una revolució industrial. Tan impactant, o més, que la revolució del vapor i el ferrocarril de 1833-1848.

Algunes de les fites més destacades d'aquests processos foren:

1. L'entrada de gas natural al port de Barcelona (1969), i la progressiva formació d'una xarxa de canalitzacions de gas al servei de tot tipus d'empreses.

2. La primera autopista (1969, Montgat-Mataró)

3. L'inici de la fabricació d'ordinadors, en alguns casos amb tecnologia autòctona (Telesincro, Sabadell, 1971).

4. Les primeres centrals nuclears (Vandellòs, 1972).

5. La construcció d'una gran refineria de petroli dins del gran complex petroquímic del Camp de Tarragona (la Pobla de Mafumet, 1974).

6. La implantació d'una fàbrica de IBM (la Pobla de Vallbona, 1974).

7. Una gran expansió de l'exportació catalana de ciment artificial als països productors i exportadors de petroli del golf Pèrsic, el nord d'Àfrica i el Carib.

8. A la indústria de l'automoció, entrada de Volkswagen a Seat (Martorell, 1974), de Nissan a Motor Ibérica (Zona Franca de Barcelona, 1980) i retorn de Ford (Almussafes, 1977).

9. La represa de la revolució agroalimentària, iniciada als anys 1920-30, amb: (a) la revolució del porc, inicialment lleidatana, (b) la revolució avícola, inicialment reusenca, (c) la consolidació de la regió fruitera de Lleida, (d) l'esclat dels làctics (e) …i del pa i els pastissos de motlle.

10. Des de 1967-69, l'activitat creditícia, adreçada a famílies, pagesos, comerciants i industrials, esdevé la principal activitat inversora de les caixes d'estalvis (però, fins al 1977, és a dir, fins als inicis del retorn a la democràcia política, no desapareix l'obligatorietat que tenen les caixes de finançar les empreses de l'estat central).

 

Noves universitats

Paral·lelament, entre 1968 i 1971 es creen, a l'àrea de la llengua catalana, cinc noves universitats: la Universitat Catalana d'Estiu(UCE) a Prada de Conflent, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a Cerdanyola del Vallès, la Universitat Politècnica de Barcelona, després de Catalunya (UPC), la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat d'Alacant. Amb seus a Girona, Vic, Lleida, Tarragona-Reus. Les dues universitats politècniques obriran pas a la creació d'enginyeries: agrònoms, camins, telecomunicacions, informàtica.

Es pot suposar que ho fan seguint els suggeriments de l'informe de 1962 sobre l'economia espanyola del Banc Mundial, que proposava la creació de noves escoles d'enginyeria, localitzant-les en negatiu: l'informe deia que s'havien de localitzar ¡no a Madrid!

 

Els papers d'Ernest Lluch

Ernest Lluch (Vilassar, 1937 – Barcelona, 2000) ha estat un dels primers estudiosos dels canvis econòmics dels anys 1960-70. Lluch realitzà monografies, amb Eugeni Giral, i altres experts, sobre la nova indústria del Camp de Tarragona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la regió fruitera del pla de Lleida, les causes de la nova exportació catalana i l'estructura econòmica del País Valencià, entre altres.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici