Tarragona. El temple d'August desenterrat

Aquesta joia arquitectònica, que ha estat buscada durant 300 anys, estava envoltada per una plaça porticada que imita el fòrum d'August de Roma. Al porticat hi havia medallons de la divinitat Júpiter Ammó, amb la qual s'identificava August, que va viure a Tàrraco dos anys (26 i 25 aC) i va convertir la ciutat en la capital del món romà. En el transcurs de l'excavació, també s'han trobat una trentena de marbres de decoració i uns 200 que formaven part de paviments, plaques o inscripcions. Les peces més rellevants són dos elements decoratius de marbre blanc del Proconès (actual Turquia), ja que gràcies a fonts documentals se sap que l'emperador Adrià va romandre a Tàrraco durant l'hivern dels anys 122-123 dC, i que va sufragar la restauració del temple, on va situar dos capitells corintis de marbre que, curiosament, era del Proconès.

Totes les restes s'estudiaran a fons, es documentaran i quedaran plasmades en una publicació que es preveu que estigui enllestida a final d'aquest any; i alhora, la superfície del terra de la catedral que es va aixecar per dur a terme el sondeig es tornarà a tapar. Lligat amb això, la regidora de Cultura de l'Ajuntament, Rosa Rossell, va avançar que l'any vinent es podria fer una altra excavació. I és que, mentre que la intervenció d'ara s'ha executat a prop de l'entrada principal de la catedral, el 2011 les tasques se centrarien al subsòl de l'absis per veure quina continuïtat tenia el temple. Com en tot el procés, l'evolució de la recerca es pot llegir per internet a la revista Sapiens, on pràcticament s'ha pogut seguir el dia a dia d'aquesta històrica troballa.