El projecte per recuperar un tram de muralla de la ciutat s'eternitza

Estan considerades com una de les restes de més valor de l'antiga muralla que envoltava Barcelona al segle XVI. Malgrat això, i que aviat farà tres anys que es van descobrir, el Baluard del Migdia continua pendent de l'aprovació d'un projecte que no només garanteixi la seva conservació futura, sinó que posi en valor aquest llegat patrimonial de la ciutat. Els diferents grups municipals a l'Ajuntament de Barcelona han estat incapaços, fins ara, d'arribar ni tan sols a un acord de mínims sobre com s'ha de fer la preservació de les restes. El darrer intent per desbloquejar políticament la qüestió, fa poques setmanes, va acabar en fracàs. El Baluard, doncs, haurà de continuar esperant.

El projecte, però, no es fàcil de resoldre tècnicament. D'entrada, el reducte fortificat està situat en uns terrenys encaixats entre l'estació de França i el barri de la Barceloneta, on s'està aixecant una promoció de prop de 300 pisos a càrrec de Sacyr-Vallhermoso. De fet el baluard, més un tram de l'antiga muralla de mar, va ser localitzat a final del 2007 quan es va començar a remoure el subsòl per fer els habitatges. La troballa, però, va obligar a redefinir el projecte immobiliari per garantir, a priori, que les restes arqueològiques tindrien un perímetre de protecció suficient per fer-les visibles i interpretables des del punt de vista històric. Això era en teoria. A la pràctica, però, el pàrquing privat dels pisos s'ha construït a tocar del baluard. De fet en alguns del seus trams, curiosament els que tenen més valor, la separació que queda entre la muralla i l'aparcament no arriba ni a un metre. “S'ha imposat clarament l'interès privat; per què feia falta urbanitzar tan a prop de les restes?”, es pregunta, en aquest sentit, Manel Cirici, membre de l'entitat Salvem el Baluard del Migdia, que treballa per a la seva conservació.

Amb aquests condicionants, el marge de maniobra per redactar un projecte arqueològic és molt limitat. La primera proposta que feia el govern era cobrir el baluard –que, per acabar-ho d'adobar, queda soterrat respecte a la cota de carrer– amb una estructura de vidre, i que únicament permetria mirar la troballa a través d'uns grans finestrons. La idea va topar amb l'oposició radical d'entitats i la resta de partits, que consideraven que limitava la visió de conjunt d'aquest tram emmurallat. Com a alternativa, els partits van acordar pactar una proposta de mínims a la darrera comissió d'Urbanisme del 15 de juliol passat per poder engegar tota la tramitació de l'obra, que inclou una modificació del pla general. Però tampoc hi va haver sort. Les dues propostes que el govern va plantejar com a punt de partida comportaven urbanitzar una petita plaça a l'altura del costat del tros de baluard i de muralla que ha aconseguit quedar lliure, una solució que permetria observar les restes arqueològiques des de perspectives diferents. L'oposició, però, també les va vetar, amb l'argument que n'havien conegut el contingut poc abans d'iniciar-se la comissió i, per tant, no les havien pogut estudiar. Conclusió: el projecte està encallat, mentre les restes van quedant engolides per les parets d'un pàrquing per una banda, i la brutícia per l'altra.