Jaume López. L'arc s'està tensant

Si no canvia la tendència, es pot afirmar que la independència està més a prop avui que fa deu anys. Catalunya forma part d'aquells territoris, o nacions, que presenten demandes sobiranistes fortes i estructurades socialment per les raons que expliquem a l'estudi. Per altra banda, forma part d'un estat matriu que no les reconeix en absolut. La sentència del Tribunal Constitucional n'és un exemple. La combinació d'ambdues coses podríem dir que tensa l'arc, i una altra cosa és si es dispara o no la fletxa.

No. En les ciències socials no es poden fer vaticinis concrets, perquè, justament, avançar una dada o data podria influir en la realitat sobre la qual es vol predir alguna cosa, tant en sentit positiu com negatiu. Però sí que podem assenyalar certes tendències de la realitat.

És cert que el desencadenant concret és irrepetible, la caiguda del Mur de Berlín, i que no podem comparar l'estructura dels estats comunistes amb les democràcies liberals occidentals. Però sí que podem destacar les semblances en els processos socials que van desenvolupar transicions. Per què a la manifestació del 10-J es van veure tantes estelades? No deu ser que assistim a una progressiva transformació d'una voluntat de més autogovern, com la que expressava l'Estatut, a posicions independentistes? Doncs això mateix va passar en els casos que hem examinat de creació d'estats als anys noranta. Després de l'esfondrament comunista s'haurien pogut conservar les mateixes fronteres, però realment no va ser així.

El que ha dit el Tribunal Internacional de Justícia és que la secessió unilateral de Kosova no és il·legal; és a dir, que no hi ha cap norma internacional que la prohibeixi. Això és important, perquè situa el problema en termes democràtics i no de legalitat internacional. Una altra cosa ben diferent és si aquesta decisió del tribunal canviarà l'actitud dels estats que no la reconeixen.