GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Jaume López. L

Jaume López. L'arc s'està tensant


El Tribunal Constitucional és l'exemple d'un estat que no reconeix demandes sobiranistes

 
 

Jaume López

 
 
 

El treball Noves estatalitats i processos de sobirania va començar a gestar-se l'estiu de l'any passat quan es van iniciar els contactes amb professors d'altres centres universitaris perquè hi col·laboressin i analitzessin les experiències dels seus països o nacions. El coordinador ha estat el professor Jaume López, de la Universitat Pompeu Fabra.

 

La independència ja no és una quimera per a Catalunya?

Si no canvia la tendència, es pot afirmar que la independència està més a prop avui que fa deu anys. Catalunya forma part d'aquells territoris, o nacions, que presenten demandes sobiranistes fortes i estructurades socialment per les raons que expliquem a l'estudi. Per altra banda, forma part d'un estat matriu que no les reconeix en absolut. La sentència del Tribunal Constitucional n'és un exemple. La combinació d'ambdues coses podríem dir que tensa l'arc, i una altra cosa és si es dispara o no la fletxa.

Podria posar alguna data a aquesta possible independència?

No. En les ciències socials no es poden fer vaticinis concrets, perquè, justament, avançar una dada o data podria influir en la realitat sobre la qual es vol predir alguna cosa, tant en sentit positiu com negatiu. Però sí que podem assenyalar certes tendències de la realitat.

Algú pot posar en dubte l'estudi argumentant que no es poden comparar els processos d'independència que es van produir als anys noranta amb la situació de les nacions actuals, perquè aquells estats es van crear després que s'enfonsés un règim.

És cert que el desencadenant concret és irrepetible, la caiguda del Mur de Berlín, i que no podem comparar l'estructura dels estats comunistes amb les democràcies liberals occidentals. Però sí que podem destacar les semblances en els processos socials que van desenvolupar transicions. Per què a la manifestació del 10-J es van veure tantes estelades? No deu ser que assistim a una progressiva transformació d'una voluntat de més autogovern, com la que expressava l'Estatut, a posicions independentistes? Doncs això mateix va passar en els casos que hem examinat de creació d'estats als anys noranta. Després de l'esfondrament comunista s'haurien pogut conservar les mateixes fronteres, però realment no va ser així.

Què n'opina, del reconeixement de la independència de Kosova?

El que ha dit el Tribunal Internacional de Justícia és que la secessió unilateral de Kosova no és il·legal; és a dir, que no hi ha cap norma internacional que la prohibeixi. Això és important, perquè situa el problema en termes democràtics i no de legalitat internacional. Una altra cosa ben diferent és si aquesta decisió del tribunal canviarà l'actitud dels estats que no la reconeixen.

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici