82. Francesc Eiximenis.

Abans de 1384, Francesc Eiximenis (Girona, 1327- Perpinyà, 1409) havia escrit un text polític fonamental: Regiment de la cosa pública.Un llibre que cal situar dins d’una obra enciclopèdica molt ambiciosa: Lo Crestià.

Francesc Eiximenis fou un consultor i escriptor polític amb molt bona formació prèvia: estudià a la cúria papal d’Avinyò i a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia, Roma i Tolosa del Llenguadoc. Serví a la casa reial catalana des de diferents llocs de responsabilitat, i en diferents ciutats, des de Perpinyà fins a València. Els seus llibres (en llengua catalana i en llatí), escrits cent anys abans de la impremta, van tenir un ressò important.

Ho prova el fet de que, encara que el català fos la llengua principal de la Confederació de Catalunya-Aragó (que era, als segles XIV-XV, una de les grans potències d’Europa ), els llibres d’Eiximenis fossin traduïts ràpidament a cinc llengües: al francès, al llatí, al castellà, al flamenc, i a l’aragonès (que, al segle XVI, era una llengua no únicament parlada, sinó també llegida).

El Llibre dels àngels, que havia estat escrit a València al 1392, i editat a Barcelona, per l’impressor d’origen alemany Joan Rosembach al 1495, fou traduït al francès, i editat abans a Ginebra al 1478 , i a Lió al 1486 (mentre les edicions de París serien de 1505 i 1518). La primera en castellà, a Burgos al 1490, també, matinera. L’edició en flamenc (la llengua de la principal potència atlàntica) és de 1517. El llibre dotzè de l’enciclopèdia Lo Cristià és un dels grans tractats de la història de l’urbanisme (es basa, però, en les bastides occitanes). L’ideal d’Eiximenis és la ciutat del Renaixement: una xarxa ortogonal, amb un gran espai buit central, i zonificació per oficis.

Francesc Roca