GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Insubmissió dels ajuntaments catalans contra la Constitució espanyola

Insubmissió dels ajuntaments catalans contra la Constitució espanyola


Ja són 46 els ajuntaments catalans per la llibertat

 

 

5 capitals de comarca i 41 poblacions catalanes entre les "moralment fora de la constitució espanyola" i les que estan per “iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ens ha de portar a la independència”.  

 

Nombre total de poblacions catalanes:
 
Cinc capitals de comarca:
Ripoll (capital del Ripollès)
Solsona (capital del Solsonès)
Mollerussa (capital pla d'urgell)
Vic (Osona)
Vilafranca (Alt Penedès)
 
Més les poblacions:
el Pla de Santa Maria (Alt Camp)
Castelló d´Empuries, Lladó, Port de la Selva i Vilamaniscle (Alt Empordà)
Sant Quintí de Mediona, Subirats (Alt Penedès),
Capellades (Anoia)
Avinyó, Calders, Sallent i Santpedor (Bages)
Palafrugell (Baix Empordà)
Molins de Rei i Begues (Baix Llobregat)
Llambilles, Sant Gregori i Vilablareix (Gironès)
Albi i Tarrés (Les Garrigues)
Manlleu, Sant Pere de Torelló, Montesquiu i Sant Quirze de Besora, Torelló, Roda de Ter i taradell(Osona)
Amer, Anglès i Vidreres (La Selva)
Arenys de Munt i Argentona (Maresme)
Viladrau, El Brull (Osona)
Cornellà de Terri (Plà de l´Estany)
Pardines (Ripollès)
la Garriga, Lliçà de Munt i Tagamanent(Vallès Oriental)
Vacarisses i Castellar del Vallès (al Vallès Occidental)

 

 

En total 46 poblacions entre les que es senten "moralment fora de la constitució espanyola" i les que estan per iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ha de portar Catalunya a la independència.   

Més informació: Comissió del centenari de la senyera estelada

  
 
 
 
 
 
 
 
 

Els ajuntaments moralment exclosos de la constitució demanen més ambició nacional al parlament

Genís Pinart, el batlle del Port de la Selva, els convoca tots a una assemblea l'Onze de Setembre

 

Vilaweb 10.08.2010

Una trentena d'ajuntaments del Principat s'han declarat fins ara moralment exclosos de la constitució espanyola, seguint l'exemple del Port de la Selva (Alt Empordà), el pioner. Genís Pinart, el batlle, reconeix que són pocs municipis però destaca que, des de diferents sensibilitats polítiques, han enviat un missatge clar als partits, compartit per molts catalans. Per això, convocarà una trobada amb ells per la diada de l'Onze de Setembre per estudiar més propostes conjuntes.

Pinart explica que la manifestació del passat 10 de juliol va mostrar que els catalans volen fer passes decidides per anar més enllà de l'actual marc polític i eliminar la frustració que la sentència estatutària del TC espanyol ha causat. Reconeix que el pes d'aquests municipis és petit, però destaca que no es pot menystenir: 'Sentim i pensem el mateix que molts catalans. El parlament català no pot obviar-ho'. Per això, al voltant de la diada de l'Onze de Setembre vol convocar-los al monestir de Sant Pere de Rodes per exposar què poden aportar plegats i donar suport a un parlament amb més ambició nacional, sigui quina sigui la nova composició de les eleccions de la tardor.

Altres municipis han aprovat mocions que insten el parlament a convocar d'un referèndum sobre la independència. En aquest sentit, l'alcalde del Port de la Selva declina posar data a la independència ni concretar fórmules concretes, perquè, diu, són els catalans qui ho decidiran. Més, és prudent sobre alguna possible mesura de desobediència: 'No ens hem de precipitar i cal aglutinar el màxim de gent possible'.

Pinart afegeix que ha rebut molts correus electrònics de fora del Principat amb insults i amenaces per la decisió del consistori del Port de la Selva, declarat moralment exclòs de la constitució espanyola. Una situació que qualifica d'esperpèntica per treure la moció del Port de la Selva de context: 'Són les institucions espanyoles les que rebutgen l'encaix de Catalunya a l'estat espanyol. Si no ens hi volen, no cal ser-hi per força', conclou.

 
 
 
 
 

Insubmissió local contra el Constitucional in crescendo

Marc Bataller
 
 
El mes passat, l'Ajuntament del Port de la Selva va obrir la caixa dels trons per expressar el malestar del món local contra la sentència de l'Estatut del Tribunal Constitucional (TC). El consistori d'aquest municipi alt-empordanès no es va conformar amb una simple protesta i va fer un pas més fins a declarar-se “moralment exclòs de la Constitució”. La moció, que es va aprovar en el ple per unanimitat, deixava clar que les aspiracions de l'autogovern català no tenen cabuda en el marc constitucional actual després de la resolució de l'alt tribunal, i també posava en qüestió la sobirania espanyola sobre Catalunya. És en aquest context que el Port de la Selva argumentava la seva sortida de la carta magna. “És la reacció del català emprenyat en versió municipal”, exclamava l'alcalde, Genís Pinart.

 

Ampli suport

Aquesta iniciativa no va ser un foc d'encenalls. A l'inrevés. Poques hores després que el consistori del Port de la Selva donés llum verd al text, Vilafranca del Penedès s'hi va afegir durant la seva sessió plenària. A partir d'aquí, va ser un degoteig constant de poblacions que es van anar excloent de la Constitució. De moment, més de trenta ajuntaments han seguit l'exemple del Port de la Selva, i entitats com ara la Comissió del Centenari de l'Estelada fan una crida perquè aquesta insubmissió s'estengui com una taca d'oli abans de la Diada i s'aconsegueixi “un nombre històric de poblacions sensibles a les llibertats” de Catalunya. El moviment de càrrecs electes, Decidim.cat, també ha donat suport explícit a aquesta proposta.

Però l'exclusió voluntària de la Constitució ha topat amb l'oposició de diversos partits. El PP sempre s'hi ha mostrat en contra, però el govern també va recelar de la posició d'aquests ajuntaments i el conseller Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va afirmar que la seva actitud era “fora de lloc”.

 

ERC es posiciona

A les comarques gironines, els socialistes van reclamar expressament als seus regidors i alcaldes que s'oposessin a totes aquestes mocions i que donessin suport a les que simplement es limitaven a defensar l'Estatut i a criticar la sentència del Constitucional, perquè “són integradores i tothom s'hi pot sentir representat”. Enmig d'aquest enrenou municipal, ERC també va instar els consistoris a aprovar un text en què es demana al Parlament que iniciï “un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la independència nacional”. Es tractava del mateix document que els republicans van defensar en el ple que es va celebrar a la cambra catalana després de la sentència del TC.

Alguns municipis que s'han decantat per aquesta opció independentista són Castelló d'Empúries –que també es va declarar “moralment exclòs” de la Constitució–, Solsona, Pardines, Begues, Manlleu, Mollerussa, Viladecavalls, Ripoll i Amer. La Comissió del Centenari de l'Estelada també s'hi ha posicionat a favor.

 

Però l'empipament d'alguns alcaldes ha traspassat altres fronteres. És el cas del batlle de Calders, Jaume Perarnau, que va declarar-se “alliberat de la fidelitat al rei i la Constitució”. Perarnau explicava que quan va conèixer la sentència va arribar a la conclusió que la promesa de fidelitat a la carta magna, el monarca i l'Estatut que havia fet durant la seva presa de possessió com a alcalde s'havia trencat. “És com aquell que es casa i la dona el deixa. Llavors s'ha acabat tot”, rematava Perarnau. A Sant Pere de Vilamajor van declarar persones no grates els magistrats del TC.

 

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici